3/2/09

LA PREGUNTA

Avui me l'ha fet. El meu fill m'ha fet la pregunta. Però no l'ha formulat a la manera clàssica. Ho ha fet així:
- Qui la fa a la gent?
- Els seus pares i les seves mares.
- I com ho fan?
- Doncs estimant-se molt i molt.
Mentre el responia sabia que per a ell seria encara més complicat que per als altres nens entendre una cosa com aquesta. I per a mi més difícil explicar-li. Ha continuat:
- I per què jo no tinc cap germà?
- Perquè el teu pare i la teva mare ja no s'estimen molt i molt.
- Per què no?
No només li havia d'explicar d'on vénen els nens sinó també per quin motiu el seu pare i jo, quan el vam tenir a ell ens estimàvem i en canvi ara ja no estem junts i, per tant, un germà per part de tots dos no el tindrà.
Just entràvem a la biblioteca i la imposició del silenci en aquella sala m'ha ajudat a tancar el tema.
Però ell continuava donant-hi voltes i un cop a casa ha seguit amb l'interrogatori. Li he posat l'exemple dels meus pares, que ara tenen parelles diferents cadascun i el meu pare té una filla més, germana meva tot i que de mare diferent. Llavors no ha entès per què la meva mare, tot i tenir una parella a qui s'estima, no té més fills... I sense que jo ho hagués pogut preveure això li ha donat peu a fer-me una nova pregunta:
- A tu t'agradaria tenir nòvio?
Crec que ha estat pitjor aquesta que la primera.
I el tema no acabarà aquí, n'estic del tot convençuda.
Ben pensat, allò de la cigonya i de París no estava tan malament...

5 comentaris:

Salva Piqueras ha dit...

És el que tenim els pares moderns... ho hem d'explicar tot.

Amb el tema de "la semillita" i tot això penso que haguessis fet prou... però no, li havies de dir que la gent s'estima molt i molt... amb la d'embarassos no desitjats que hi ha...

Aquests pares joves... no n'aprendrem mai...

Anna ha dit...

Les abelles i les floretes també donen molt de joc! Em temo que ara ja estàs embrancada en una espiral sense fi de preguntes... ;-)

nadeia ha dit...

Vaig aprofitar que érem a la biblioteca per buscar contes que en parlessin però els de la llavor em semblaven massa complicats per a un nen de 5 anys i els de les floretes i les abelles massa infantils...
Crec que li he explicat de la manera que m'hauria agradat que m'ho expliquessin a mi quan tenia 5 anys -tot i que jo no hauria preguntat tant i tant...
Osti Salva, lo dels embarassos no desitjats no cal explicar-li encara, no?

Deric ha dit...

T'hauria anat millor fer-li una lliçó més real, per cert, hi ha llibres que ho expliquen d'una forma entendora per nens i no és alló de la "semillita" sinó del papa i la mama i també expliquen les diferents famílies que hi ha.

albert ha dit...

Que complicat!!! sort que quan m'ha tocat explicar-ho als meus fills no hi havia tants tipus de famílies... ha estat una sort.... Ara, amb els nets/es ja se'n cuidaran els seus pares ....