Als dinars de feina, els meus companys i jo aconseguim no parlar tota l'estona de feina. Però com que no tenim massa coses en comú els temes de no-feina solen ser força banals. Avui hem parlat de les aliances de casament. Érem sis dones i un home: quatre casats, una que viu en parella, una soltera i una separada. Per a tots els gustos. La soltera i l'ajuntada portaven anells a totes dues mans. Dues de les casades, les aliances. Els altres dos, res. Jo tampoc."La guardo a casa, és que em molesta", deia l'un; "jo no sé ni on la tinc", deia l'altra. "Clar, tu no la portes perquè ja no estàs casada", em deien. No, jo no la porto pel mateix motiu que no porto cap altre anell, perquè no m'agrada portar anells, però sobretot perquè no m'agrada la càrrega simbòlica que té una aliança. No m'agrada la seva funció identificadora. Sóc catalana i no porto la bandera penjada al coll, tinc 31 anys i no porto una placa on ho digui, sóc heterosexual i al meu NIF això (encara) no ho posa... Li he de fer saber a algú si estic o no casada? i si portés l'anell sense estar-ho? Si el volgués portar el portaria, estigués o no casada. Clar que si no ho hagués estat mai no el tindria... però ho he estat i el tinc i ara podria portar-lo perfectament, que és ben maco l'anell! "Avui dia portar l'anell de casat no representa un fre per lligar". Això no em preocupa. A mi no m'agrada portar anells.
Uns parlàvem dels anells, altres de les anells. Sempre m'hi trobo i encara no sé quin és l'article correcte...
I hem tornat a parlar de feina.
