8/7/10

ELS PERQUÈS


Anem a veure què tal surt això. A partir de quatre reflexions que se m'han plantejat avui i d'un parell de lectures sobre l'avorriment que significa per a alguns l'estiu, se m'ha acudit que podia crear una mena de fòrum de perquès. No serà un exercici intel·lectual ni res que se li assembli. És només una manera de compartir preguntes que ens fem cada dia i comprovar així que no només se'ns plantegen a nosaltres. És possible que no sigui aquest el mitjà més àgil per fer una cosa com aquesta, però m'ha vingut de gust fer-ho així. A veure qui s'anima a plantejar perquès a través dels comentaris... Poden ser d'allò més banals i d'allò més profunds. Això ja serà al gust de cadascú. Tot s'hi val (sempre dins del respecte, clar).

Per començar aquí van els meus primers perquès:

- Per què Damm es trenca les banyes a fer gran anuncis d'Estrella i dedica en canvi tan pocs esforços per fer els de Damm Lemon?

- Per què Gallo (i altres marques) continua fent paquets de pasta amb tancament adhesiu si no enganxa?

- Per què va desaparèixer tot de cop l'aigua Font Picant que anunciava Miki Moto?

- Per què hem deixat de dir-li Miki Moto?

- Per què el pa que ens venen com de mig cada cop és més de quart?

- Per què els gelats són (o m'ho semblen?) ara més petits que quan els menjava de petita?

7/7/10

A LES TARDES, PISCINA

Com cada any per aquesta època torno a anar cada dia a la piscina. Hi vaig al migdia sortint de la feina. La pitjor hora pel sol però la més tranquil·la. A les 15h tothom és a dinar, trobes gandules lliures i els carrils no estan massa atapeïts, de manera que pots nedar amb comoditat. Tinc el temps just per fer quatre piscines ja que a les 16h s'acaba la tranquil·litat. Desembarquen a la gespa famílies senceres que tornen de fer un menú al bar -perquè no és permès fer pícnic que si no... S'ha instaurat l'estil platja a la piscina: entre 2 i 3 generacions d'una mateixa família paguen l'entrada de bon matí i no hi ha qui els mogui de les instal·lacions fins que marxa el sol. Mentre els més petits es banyen, la resta s'estarrassa a qualsevol ombra o es rosteixen al sol i passen conversa. No pots evitar sentir les converses dels altres. N'hi ha de ben interessants. N'hi ha que no ho són tant. En una setmana pots fer un estudi sociològic acurat de la gent que va a la piscina.
Ahir per exemple vaig ser testimoni de la conversa entre una parella que s'ha conegut fa ben poc. Es van estirar a l'ombra. Parlaven de btt, cosa que sembla que és el motor de la recent unió entre ells. Ell va fer una migdiada de més d'un quart d'hora, temps durant el qual ella no sabia on mirar ni què fer. Quan es va despertar es va excusar. La conversa va prendre un altre caire. A ella no li havia agradat que ell s'adormís. Comprensible.
Avui no he pogut evitar riure amb la conversa dels veïns del costat. Una mare i una tieta que portaven dos nens. Un de seu i un amic. La mare posava crema de protecció solar al seu fill, que devia tenir entre sis i set anys. L'amic ha comentat que el factor de protecció 15 és massa baix, que la seva mare n'hi posa de 50. La mare de l'altre li ha preguntat amb to burleta si ja n'hi havia posat la seva mare. "Sí, la setmana passada", ha respost ell amb total naturalitat, i ha afegit "ja en tinc prou perquè dura 50 dies". La mare i la tia s'han posat a riure i jo també. I quan els nens han anat a banyar-se -l'amic sense crema- s'han posat a criticar la mare de l'espavilat. M'ha sobtat que la mare repetia tota l'estona una frase: "yo creo que algo". Era com una frase crossa. La deixava anar al final de cada conversa. No he acabat d'entendre'n el significat.
Hi ha mares molt soles a la piscina. Es veu que van allà perquè el nen estigui entretingut i no passi calor, però que per si elles fos serien a qualsevol altre lloc, a poder ser acompanyades. Hi ha pares que proven de recuperar en una tarda el temps que no dediquen als seus fills en tot l'any. Hi ha famílies que no es parlen durant hores. No creuen ni un mot. Hi ha gent totalment sola. N'hi ha que fan les 20 piscines diàries i marxen. N'hi ha que llegeixen llibres sencers estirats a les gandules. Per cert, ben incòmodes. No sé com poden estar-se al sol estirats en aquella cosa i a més sostenir un llibre entre les mans. No crec que sàpiguen ben bé què llegeixen. Per llegir cal pau. I d'això n'hi ha poc a la piscina a partir de les 16h...

1/7/10

UN ALTRE ESTIU (vist des de casa)

Com cada estiu ha aterrat a la plaça de sota de casa un campament o no sé exactament què, en definitiva un grup de joves que, tot i que ja fa uns quants dies que van deixar enrere l'acné, cada nit juguen al joc de les cadires sense cadires. A una llumenera se li va ocòrrer construir una graderia a la plaça, de manera que grups com aquest amb ganes de passar-ho bé, hi troben l'escenari perfecte per fer... el que fan. En baixa un i el públic des de la grada el crida perquè actúi, l'altre es posa una perruca i li canten, l'altre canta i l'aplaudeixen. Un merder, vaja. A més de tenir un sentit de la bellesa molt i molt allunyat del que tinc jo, la llumenera no va pensar en l'acústica de la plaça quan la va dissenyar, de manera que fins i tot una trepitjada amb taló d'agulla ressona als edificis que l'envolten. Així la setantena de joves es converteixen en 300 des de dins de casa, amb les finestres tancades, clar. Obertes deuen semblar 3.000. I dic jo: no podríem arribar a una mena de compatibilitat? que ells s'ho puguin passar bé (suposo que és l'objectiu) i que els veïns puguem dormir. Si anessin a fer això que fan al mig de la devesa o a les ribes del Ter, per exemple, no molestarien ningú i s'ho passarien igual de bé, o millor. Cada principi de juliol han de venir a fer performances a sota de casa meva? I cada vegada els municipals, alertats pels veïns, han d'acabar demanant-los amablement que se'n vagin-cosa que solen aconseguir amb una mica de sort l'últim dia de campament?
El respecte al son dels veïns és un tema que tenim mal resolt a Girona, o almenys al meu barri. Fa uns dies varem sobreviure a una nova edició del sopar-festa de final de curs que celebra l'escola de davant de casa. Aquest any van plegar més d'hora que l'anterior. Després vaig saber que hi havien intervingut els municipals. Jaume, jo no hi vaig tenir res a veure. Em vas dir que plegaríeu d'hora i m'ho vaig creure. Però la resta de veïns no ho sabien. I devien considerar que no cal contractar cada any una disco mòbil i un senyor amb un micro per celebrar el final de curs en una plaça al mig de la ciutat. De la mateixa manera que no cal fer els jocs de campaments d'estiu allà al mig. Penso jo.