Quan estudiava mai no hauria aprofitat l'oportunitat d'anar a fer una part de la carrera a un altre país. Sempre he estat molt “de casa” i la idea de viure durant més de quinze dies en un país estranger em feia pànic. L'oportunitat hi era. Existia, com ara, el programa Erasmus d'intercanvi d'estudiants entre universitat europees. Ara em penedeixo de no haver-hi participat. Actualment treballo per mirar de facilitar la vida als estudiants de la Universitat de Girona que volen fer un Erasmus, i confesso em fan enveja. Sana, però enveja. Tot i que en el meu cas el problema era un altre, llavors la beca per anar a fer un període d'estudis a un altre país era molt minsa i això limitava molt la mobilitat dels estudiants. Però, tot i així, n'hi havia que marxaven. En aquest moment els ajuts per fer un Erasmus són força més elevats: cada estudiant pot rebre, en funció de la seva situació econòmica i dels seus resultats acadèmics, 310, 510, 730 o 930€ mensuals per viure la que en molts casos serà la més gran experiència de la seva vida i que, en tots, serà inoblidable. Així ho asseguren tant els estudiants que marxen com els que arriben aquí provinents d'altres països a través del mateix programa, que estarien disposats a repetir l'experiència encara que fos sense beca.Aquesta setmana he estat fent sessions informatives sobre l'Erasmus a totes les facultats de la UdG amb l'objectiu de “convèncer” els estudiants que hi participin. Els he dit que a la UdG tots els estudiants que sol·liciten una plaça de mobilitat, sense excepció, reben automàticament la beca, cosa que no passa a totes les universitats. Per tant són uns privilegiats. Els he explicat que fa uns anys no hi havia ni la meitat de diners per als Erasmus i que la gent marxava i que ha marxat des dels inicis de l'Erasmus. Tot i això n'hi ha que protesten perquè la beca no cobreix totes les despeses que tindran al país on volen anar. Clar, totes les despeses no les cobrirà mai. Evidentment tot depèn de com vius aquí, del país on vas i de la mena de vida que hi penses portar, però hi ha estudiants a qui la beca ha permès cobrir les despeses d'allotjament i que encara els n'ha sobrat, n'hi ha que asseguren que els surt més a compte marxar que no pas quedar-se i, és clar, també n'hi ha, segurament la majoria, que han d'afegir-hi força diners. No compten que s'estalvien els diners de la matrícula a la universitat on van, que pot arribar a ser infinitament més cara que no pas aquí, no compten que només d'aquesta manera tenen l'oportunitat de cursar part dels seus estudis fora i sobretot no compten que estan rebent diners per viure una gran experiència. Jo em canviava per ells ara mateix i amb els ulls tancats.
