Quina mania a batejar les coses amb noms d'altres! N'hi ha de ben desafortunats. En el menjar sobretot. Les bategem per l'aspecte, per exemple. "Posa'm un fuet d'aquests prims que tens aquí", li dic al carnisser. "Vols dir una cua de gat o cua de mico?". Quèeeeee?? "saps què? deixa-ho, posa'm un fuet normal". La pobra secallona no hi té cap culpa, però no me la podria menjar si em venia al cap el desgraciat nom amb què l'han batejat.Igual em passa amb els pets de monja. Què voleu que us digui, també ho trobo desafortunat. Tindrà la seva història -sospito que no es diuen així per similitud d'aspecte- però a mi aquest nom no m'agrada. Ni el de les llengües de gat. El del cabell d'àngel, encara. El pijama, també. I els taps de Cadaqués. Però els Chochos de Salamanca no, si us plau. Al braç de gitano suposo que m'hi he acostumat.
Té gràcia que el croissant es digui així perquè ve de creixent, perquè té forma de lluna creixent. I dic jo, potser té forma de lluna minvant. I en podríem dir décroissant. O no?
Per cert, he descobert que hi ha un aiguardent que es diu Hijoputa.
