31/5/10

VOLIA IGNORAR-LA, SIMPLEMENT

Jo, com sempre a deshora, vaig començar a veure Lost al principi de tot, llavors quan molt poqueta gent ho veia, no sé si per horari o perquè competia amb algun altre programa interessant perquè no recordo quan ho feien, però el cas és que en voler comentar els capítols que veia em vaig trobar gairebé sola. I vaig abandonar la sèrie. Just quan vaig deixar de veure-la la resta de gent es va posar a seguir-la. Cosa curiosa.
Amb les pel·lícules hipercomercials prenc una actitud voluntària de no-participació. Mai no vaig al cinema a veure una pel·lícula que aixequi molta expectació. Ja la veuré a la tele o on sigui quan hagi deixat d'estar en boca de tothom. Habitualment em deceben les que espero que seran grans pel·lícules, de manera que m'estalvio l'entrada i espero a veure-la més endavant. Tampoc no suporto les aglomeracions, ni les cues, ni les modes, i això hi ajuda.
Però amb Lost no va ser ben bé aquesta l'actitud. Va ser una cosa involuntària. Vaig deixar de veure-la perquè, sincerament, no m'apassionava. I no la vaig veure mai més. Mai més. De fet ignoro quin dia la feien, inclús a quin canal la feien. Pots arribar a ser molt ignorant si t'ho proposes. I com més volada prenia jo més me n'allunyava.
Trobo una bestiesa les dimensions que ha acabat prenent una sèrie de televisió com Lost entre la gent que m'envolta. I encara que l'hagués seguit fins el final, aquesta bogeria que ha desencadenat, em semblaria exactament el mateix. Quanta gent a qui posa de molt mal humor que els fills els despertin de matinada es va llevar per plantar-se davant la tele a les 6h (unes hores abans i tot els que ho seguien en rigorós directe) en punt el dia del capítol final de ja no sé quina temporada?? (i quants no es van emprenyar per l'emissió que en van fer en àmbit estatal?). A quants llocs, fins i tot institucionals, es va fer un passi col·lectiu d'aquell final? Quants debats, fòrums i col·loquis sobre aquella sèrie s'han organitzat? quantes tertúlies hem sentit sobre el tema en emissores de ràdio públiques -que s'adrecen als seguidors de Lost però també als que no ho som- fins i tot amb connexions en directe? Quanta gent no va vessar llàgrimes aquell dia? quants no van parlar d'altra cosa durant una setmana (almenys)? Quants milers de seguidors hi ha a cadascun dels centenars de grups que sobre la sèrie s'han creat al facebook, per exemple? I quanta gent que no seguia la sèrie s'ha enganxat arrel de l'expectació que va aixecar l'emissió de matinada de l'últim capítol, i ara corren a buscar els capítols anteriors de tota la temporada? I quanta ha comprat totes les temporades en DVD per veure-ho només una vegada?
Teràpies de grup.
Aquí un gran devot. No te m'enfadis, Pep.
A mi, la vida dels supervivents d'un accident aeri en una illa deserta on hi passen tot de coses rares, sincerament, no em treu el son. L'argument en si m'atrau ben poc. I la bogeria en què ha desembocat, ha acabat provocant en mi un rebuig similar al que sento per les pel·lis hipercomercials. I no tenia cap intenció que això fos així. Jo simplement ignorava la sèrie. Però no m'han deixat fer-ho tranquil·lament. Ara la detesto. No puc evitar-ho.