28/2/10

DE REFRANYS

Tot buscant l'equivalent català del refrany vísteme despacio que tengo prisa m'he adonat que, en aquest gènere, la nostra llengua és bastant menys il·lustrativa en força casos, bastant més simple -més planera-, més pobra, més buida de sentit metafòric.

Uns exemples:
- vísteme despacio que tengo prisa / qui va depressa plega tard - com més depressa més a poc a poc.
- más vale pájaro en mano que ciento volando / val més un té que dos et daré
- que cada palo aguante su vela / cadascú que carregui amb la seva culpa
- cada oveja con su pareja / cadascú amb els seus
- la avarícia rompe el saco / qui tot ho vol tot ho perd
- por la boca muere el pez / qui té boca s'equivoca
- cría cuervos y te sacarán los ojos / de desagraïts el món n'és ple
- ponerse las botas / afartar-se com un lladre - menjar com una llima
- del dicho al hecho hay un buen trecho / de prometre a complir hi ha molt a dir
- perro ladrador, poco mordedor /com més por té el ca, més lladra
- de mala mata, nunca buena caza / dels dolents no n'esperis bona cosa
- de mal cuervo mal huevo / de dolent arbre no esperis bon fruit
- nadie se alabe hasta que acabe / encara no som allà on anem
- del padre en la vejez, baculo el buen hijo es / dels pares quan són vells, no descuidis un punt d'ells
- del bien al mal no hay más que un canto del real / del bé al mal tan sols hi ha un petit salt - el bé i el mal es toquen
- de hombre arraigado, no te verás vengado / home ric, mal enemic


El meu avi n'usava molts de refranys. Era castellà.