EL LUXE SÓN LES PETITES COSES

Tenim la trista tendència a pensar que el que vol la majoria és el millor. Avui es considera un luxe tenir una parella, tenir un pis/casa en propietat, tenir un cotxe (o més d'un), tenir una feina fixa... Tenir, tenir, tenir... Jo no tinc cap d'aquestes coses. I sóc menys feliç? No! Rotundament no! Confesso que he passat èpoques al llarg de la vida en què he aspirat a tot això. En què m'he deprimit profundament per no tenir-ho. L'entorn social ens hi porta sovint. Però... jo tinc un fill i tinc la llibertat de dedicar el meu temps lliure a fer el que em doni la real gana! No predomina però... no és el millor?? Qui s'atreveix a dir que no?! Avui mateix m'he dedicat la tarda i la nit. He anat a nedar, que és el que més m'agrada, he anat a la perruqueria, he passat per l'escola a fer un petó i una abraçada al meu fill abans que marxés a casa del seu pare i m'he preparat un bon sopar, l'he acompanyat d'un bon vi i de la música que més m'agrada... I tot això no té preu. Qui s'atreveix a dir que això no és un luxe?? El luxe, per a mi, és això. Un luxe és poder passejar vora el mar una tarda qualsevol. Un luxe és poder jugar amb dinosaures de goma, a dracs i cavallers amb el meu fill. És el meu luxe! I el luxe màxim ha de ser poder tenir el temps per fer totes aquestes coses.

FER SAFAREIG

Avui m'he dedicat la tarda. De tant en tant ja m'ho mereixo. Sortint de la feina he anat a fer unes quantes piscines i després, cap a la perruqueria. M'encanta anar a la perruqueria. Només d'asseure'm ja m'han endossat un "lecturas". La senyora que tenia al costat encara riu. He fet un comentari sense intenció i és que a la revista hi deia "4 de junio" i això és demà! Aquella senyora s'ha fet un tip de riure! I m'ha dit "vols dir que no és de l'any passat"? Doncs no, era la d'aquesta setmana. Però podria haver estat de l'any passat tranquil·lament. Això passa a les perruqueries. Després ens hem passat una estona criticant l'Ana Obregón. Això em desestressa. Una cosa tan simple com criticar els famosos. Fer safareig. I la perruqueria és el context ideal. Tothom et segueix el joc. Tothom hi posa cullerada. Perruqueres i clientes. Vaja, que hem repassat tots els famosos del moment i ens hem quedat tan a gust! De vegades em sap greu no fer-me permanents, ni metxes, ni tints... com a molt un bany de color, però això no dóna prou temps per criticar la indumentària i les operacions estètiques de tota la gent que ocupa pàgines i pàgines de les revistes del cor. Jo voldria passar-m'hi la tarda. I això que a mi no m'agrada el safareig. De debó. A la vida real m'importa ben poc el que fa la gent que m'envolta i normalment sóc l'última a saber si fulanito s'ha casat o s'ha separat o si li va malament el negoci... Ni sé ni m'agrada ficar-me en la vida dels altres. Suposo que hi ajuda el fet que no m'agrada que es fiquin en la meva...