EL LUXE SÓN LES PETITES COSES

Tenim la trista tendència a pensar que el que vol la majoria és el millor. Avui es considera un luxe tenir una parella, tenir un pis/casa en propietat, tenir un cotxe (o més d'un), tenir una feina fixa... Tenir, tenir, tenir... Jo no tinc cap d'aquestes coses. I sóc menys feliç? No! Rotundament no! Confesso que he passat èpoques al llarg de la vida en què he aspirat a tot això. En què m'he deprimit profundament per no tenir-ho. L'entorn social ens hi porta sovint. Però... jo tinc un fill i tinc la llibertat de dedicar el meu temps lliure a fer el que em doni la real gana! No predomina però... no és el millor?? Qui s'atreveix a dir que no?! Avui mateix m'he dedicat la tarda i la nit. He anat a nedar, que és el que més m'agrada, he anat a la perruqueria, he passat per l'escola a fer un petó i una abraçada al meu fill abans que marxés a casa del seu pare i m'he preparat un bon sopar, l'he acompanyat d'un bon vi i de la música que més m'agrada... I tot això no té preu. Qui s'atreveix a dir que això no és un luxe?? El luxe, per a mi, és això. Un luxe és poder passejar vora el mar una tarda qualsevol. Un luxe és poder jugar amb dinosaures de goma, a dracs i cavallers amb el meu fill. És el meu luxe! I el luxe màxim ha de ser poder tenir el temps per fer totes aquestes coses.