FER SAFAREIG

Avui m'he dedicat la tarda. De tant en tant ja m'ho mereixo. Sortint de la feina he anat a fer unes quantes piscines i després, cap a la perruqueria. M'encanta anar a la perruqueria. Només d'asseure'm ja m'han endossat un "lecturas". La senyora que tenia al costat encara riu. He fet un comentari sense intenció i és que a la revista hi deia "4 de junio" i això és demà! Aquella senyora s'ha fet un tip de riure! I m'ha dit "vols dir que no és de l'any passat"? Doncs no, era la d'aquesta setmana. Però podria haver estat de l'any passat tranquil·lament. Això passa a les perruqueries. Després ens hem passat una estona criticant l'Ana Obregón. Això em desestressa. Una cosa tan simple com criticar els famosos. Fer safareig. I la perruqueria és el context ideal. Tothom et segueix el joc. Tothom hi posa cullerada. Perruqueres i clientes. Vaja, que hem repassat tots els famosos del moment i ens hem quedat tan a gust! De vegades em sap greu no fer-me permanents, ni metxes, ni tints... com a molt un bany de color, però això no dóna prou temps per criticar la indumentària i les operacions estètiques de tota la gent que ocupa pàgines i pàgines de les revistes del cor. Jo voldria passar-m'hi la tarda. I això que a mi no m'agrada el safareig. De debó. A la vida real m'importa ben poc el que fa la gent que m'envolta i normalment sóc l'última a saber si fulanito s'ha casat o s'ha separat o si li va malament el negoci... Ni sé ni m'agrada ficar-me en la vida dels altres. Suposo que hi ajuda el fet que no m'agrada que es fiquin en la meva...