Últimament el meu bloc va de nens. Concretament del meu, però estic convençuda que totes les experiències que explico són familiars a tots els pares i mares del món. Jo només en tinc un de fill i per això cada seva nova etapa és també nova per a mi, cada seu nou descobriment em trasbalsa també a mi. Cada dia em sorprèn el meu fill.Als matins quan el desperto està d'allò més inspirat. A les vuit del matí jo encara em frego les lleganyes quan em dispara com qui no vol la cosa una de les seves preguntes fulminants i em desperto de cop. La meva resposta sempre sol ser la mateixa: “vinga Andreu acaba d'esmorzar que farem tard a l'escola, a la tarda en parlem”. I després em passo el dia pensant la resposta que li donaré, tot i que normalment a la tarda, quan ens tornem a veure, ja no es recorda de la pregunta i el tema queda enterrat.
He fet una petita compil·lació de les preguntes matineres que més m'han impactat els últims dies:
- Què vol dir jubilar?
- Per què a la tele tot el dia diuen Obama, Obama, Obama...?
- Com és que podem moure les mans i els peus alhora?
- Què és el futur?
- Per què les nenes criden més fort que els nens?
- Per què els superherois són superherois?
- Per què els nens del casal em diuen “nen” si em dic Andreu?
- Què vol dir pau i joia?
No n'hi ha cap de fàcil resposta, sobretot tenint en compte que qui l'espera és un nen de només cinc anys.
