22/7/09

ME N'HI VAIG










Bec llet sense lactosa, menjo pa sense blat, em dutxo amb sabó sense sabó... aquestes vacances me n'aniré a Eivissa i no m'agraden les discoteques ni m'atrau el luxe. Cadascú agafa de cada cosa el que més li convé i prescindeix del que li sobra. És exactament el que penso fer durant les meves vacances.
No he estat mai a Eivissa, ni a Formentera, on penso passar-hi almenys un dia. Vull dir d'entrada que no hi vaig motivada per l'anunci d'Estrella Damm, però... s'ha de reconèixer: quin anunci més ben direccionat. Pam! Al subconscient de tots. El que digui que no, menteix. Qui no s'ha traslladat mentalment a Formentera, en una platja prenent una cerveseta fresca, amb música, envoltat amics, de relax, de vacances, fregant la felicitat pura... cada cop que veu l'anunci, inclús cada cop que sent el Tonight? Qui? Genial, felicito al qui ha pensat aquest anunci. Molt ben trobat, sí senyor. A tocar la fibra. A apel·lar a la imaginació, a l'esperança, als somnis de tothom. Directe a les emocions. Quants no creuran que si van a Formentera viuran mediterràniament alguna història semblant? Genial, l'anunci.

Jo penso viure bocinets d'aquella història tan ben trobada, bocinets i prou. Agafaré el que m'agradi i prescindiré del que em sobri. Me n'hi vaig. I espero no trobar-m'hi mig país!

8/7/09

EL REGAL

Tinc un amic a qui la pressió del temps cau com un pes immens damunt les espatlles. De la seva veu he sentit més d'un cop una obvietat en la qual massa sovint no pensem: en aquesta vida hi som de passada, tothom neix amb una predeterminació i la finalitat última és morir -ui, que gran i que lluny que ens sembla!-, tot el que ens passa entremig és un regal. I massa poques vegades ens qüestionem de quina manera volem aprofitar-lo. Ens preguntem poc què volem que ens passi i ens deixem portar pel que passa al nostre voltant ajudat pel transcòrrer del temps, sense incidir així en el nostre pervindre. Ens passen les hores, els dies, els anys pel costat i ens els mirem com si no ens afectessin. Però ens afecten. Ens afecta el temps i les coses que ens passen. Massa com per no intervenir-hi, com per no decidir allò que volem per a nosaltres, com per no triar com volem gestionar el nostre regal. És nostre i de ningú més. Som amos i senyors del nostre regal. Sobre cap altra cosa no tindrem tant poder de decisió.
Però el regal s'ha d'amotllar a infinitat de coses, moments i a multitud d'altres regals. El regal evoluciona amb el propi pas del temps. Hi ha moments per a cada cosa i no els podem deixar passar.

En trenta-dos anys jo tot això m'ho he qüestionat massa poques vegades. Algunes coses m'han sortit bé, d'altres no tant. Però no vull deixar que em continuin sortint així sense més, a mercè dels designis. Vull intervenir-hi i vull fer del meu regal EL REGAL. Hi ha coses per les quals ja m'ha passat el moment, és cert. Però vindran més moments -mai no sabré si seran molts o seran pocs, això ningú no ho sap, però seran moments- i vull decidir quines coses vull que em passin mentre els visc.

Al meu amic el pas del temps li pesa molt i té pressa. Jo, entre poc i massa, sóc del parer que ni hem de creure que som eterns ni tampoc no hem de patir com una pressió esgotadora el pes del temps damunt les espatlles.