
700-800€ -quantitat a la qual haurà de sumar els consums i el menjar del mes almenys, si no té cotxe, ni internet...- al mes!!! Que no és com comprar el pa!
Hi deu haver gent a qui això no li semblen massa diners, perquè s'atreveixen a oferir autèntiques barraques, o bé amaguen alguns desperfectes que tard o d'hora afloren, o deixen d'explicar al llogater que els veïns són problemàtics, que el pis és un congelador... I quan el llogater s'ho troba, després d'haver-ne visitat un centenar, després d'haver-se convençut que aquell pis és el millor d'entre els que es podria permetre, després d'haver pagat el mes d'agència, dos de fiança i el mes en curs (de cop uns 2.800-3.200€), després d'haver fet el trasllat, etc., es vol fondre.
Per 700-800€ al mes, que al cap de l'any, fet i fotut, venen a ser cap a 10.000€, i tenint en compte que aquell piset mai no serà seu ni dels seus i que fins i tot en poden fer fora el llogater, haurien d'oferir palaus!!
És que no s'adonen del que signifiquen aquestes quantitats en el sou d'una persona??
L'alternativa és compartir pis, de manera que el lloguer es reparteixi en més d'un sou. I doncs? Hem de tenir parella per força? O hem de posar-nos gent a casa per permetre'ns tenir casa?
D'acord, hi ha els ajuts al lloguer. L'estatal beneficia el llogater fins el dia en què compleix 30 anys. El català s'estira fins als 35. S'ha d'entendre que a partir d'aquesta edat un es guanya millor la vida que 5-10 anys enrere? o que ha tingut temps de posar més gent -en edat de treballar- a casa seva? I són ajuts, i Hisenda els observa com a tals.