17/8/08

LA CUA A LES CAIXES

Tinc la curiosa virtud de triar sempre la caixa equivocada. Al supermercat i a qualsevol superfície comercial amb més d'una caixa per cobrar. Passo ben bé 15 segons intentant analitzar quina de les cues avança més ràpidament. Observo la quantitat de productes que han de passar per la màquina i el número d'operacions pagament-cobrament que s'han de realitzar en funció del nombre de persones que hi ha a la cua. Em decideixo sempre tenint la sensació d'haver fet la millor tria. Però ai! Sempre sempre m'equivoco. La targeta no passa, un codi que la màquina no llegeix, un producte en mal estat, un altre trencat, s'acaba el paper dels tiquets... Les cues de les altres caixes van avançant i la que jo he triat, sempre sempre, resulta ser la més lenta!
Té gràcia que quan ho comento resulta que tothom diu que li passa el mateix! Com pot ser? La conclusió serà que tota la gent que conec tria malament la cua on situar-se? O que totes les caixes tenen problemes? Però llavors per què quan hi sóc jo només és a la que jo he triat que passen coses?

10/8/08

EL PARA-SOL

Aquest matí anava per la nacional cap a l'Escala i he vist com un cotxe que anava tres o quatre per davant del meu parava en sec al voral de la carretera. Ens ha fet afluixar la marxa als que anavem darrera seu i hem vist com en baixava un noi, arrencava de terra el parasol que hi havia clavat al costat d'una cadira d'una d'aquestes noies que jo li dic al meu fill que esperen l'autobús, aprofitant que no hi era. Ha carregat l'estri al cotxe i a tota marxa s'ha reincorporat a la carretera. Tot això en qüestió de segons.
Li ha robat el para-sol a una prostituta!
M'ha fet recordar que jo me l'havia deixat a casa i justament anavem cap a la platja. He parat a una botiga de l'entrada de l'Escala i n'he comprat un per 13€.

9/8/08

S'HA ACABAT EL GRAN HERMANO IV

Ja ha passat una altra edició del meu Gran Hermano Familiar. La quarta. Aquest cop érem molt a propet, al Pla de l'Estany. La casa molt xula, al mig del no res, sense sorolls... això sí, bitxos per donar i per vendre! I la calor tampoc no ens l'hem treta de sobre. Això sí, s'agraïa la piscina.
Entre sis adults ens hem pulit crec que fins a 5 ampolles de cachaça. Clar, el còctel oficial, la caipirinya, no podia faltar cap nit! La meva àvia sempre col·labora en tot excepte en això.
Els nens (3: un de gairebé 5, una 2,5 i una altra d'1,5 anys) s'ho han passat molt bé. Tots tres són únics, de manera que poder barallar-se (el que més han fet) i jugar junts, els ha provat. I als grans, així fent un balanç global, també ens ha provat. Crec.
Han estat vuit dies. Suficients.
I ara a pensar en la cinquena.