29/7/08

LES "NOTÍCIES" A L'ESTIU

A l'estiu tot es relaxa. És per això que als periodistes els costa trobar temes a tractar. Rescaten coses de sota les pedres. Normal. La política està de vacances i, entre estadístiques i percentatges, imperen els temes de societat. Em va fer gràcia el comentari d'un amic fa uns dies: "ostres, no vull deixar res als vestuaris, que diuen que hi ha robatoris". Érem a la piscina del GEiEG, a Sant Ponç. Jo hi vaig gairebé a diari des de fa quasi un any i des del primer dia hi he vist uns cartells penjats a les portes dels vestuaris que adverteixen del perill de deixar coses al vestuari i informen que s'han donat alguns casos de robatori. D'entrada no és una cosa nova. Des de sempre als vestuaris de tot arreu hem sabut que a algú li ha desaparegut alguna cosa. I tampoc no caldria el cartell d'advertència, en general ningú no acabem de refiar-nos del tot dels altres i mirem de guardar les nostres coses a les caselles tancades amb clau, que per alguna cosa hi són! Algun periodista deu haver començat a anar a la piscina a l'estiu, ha vist els cartells ara i donada l'escassetat de notícies, n'ha creat una que ni és actual ni, entenc jo, noticiable. És veritat que és ara que han col·locat càmeres de vigilància a les instal·lacions, però vaja, la notícia no seria la col·locació dels aparells sinó allò que ha motivat -ja fa un temps- aquesta acció. Digo yo. La gent llegeix el diari i corre la veu. "Ostres, no vull deixar res als vestuaris, que diuen que hi ha robatoris". Clar, la reacció natural és aquesta. Hem llegit la notícia al diari ara i ens sembla que és cosa d'ara. I com aquesta, quantes?

19/7/08

ENS N'ANEM A ANDORRA

He començat les vacances! De la mateixa manera que el Gran Hermano Familiar, fer una escapada a Andorra és ja un clàssic de l'estiu. Hi passem tres o quatre dies, no més. Som l'Andreu, el seu pare i jo. Cosa estranya per a molts comparteixo part de les meves vacances amb la meva ex-parella. És un bon company de viatge, ens avenim i ens ho passem bé. I el que és més important: l'Andreu ho agraeix. No m'importa que tot darrera la família i els amics facin conjectures. Que imaginin el que vulguin, aquí qui sap el que hi ha i, de fet, qui ha de saber-ho, som nosaltres mateixos. En general és difícil d'entendre per a molts que, després de quatre anys de fer vides separades continuem marxant de vacances junts, sortint a sopar junts i encara compartint coses. La única explicació és que ens portem bé. Hem fet una mena de pacte no explícit. Cadascú fa la seva vida i compartim coses com els bons amics, amb l'afegitó que hi ha un fill en comú. Què millor? Doncs això, que ja estic preparant la maleta. Demà ens n'anem a Andorra.

8/7/08

I TU QUÈ OFEREIXES?

Una amiga m'explicava fa uns dies que a Barcelona (crec recordar) havia funcionat -i potser encara funciona- una iniciativa per fer la vida quotidiana més fàcil a la gent, ara que cada dia som més els que vivim sols o, si més no, ens hem d'espavilar amb les nostres coses tots sols. Pel que deia vaig entendre que es tractava d'una mena d'organització que coordinava el que venia a ser un intercanvi de serveis. Tu em cuides el nen unes hores, jo li planxo la roba a un altre, un altre necessita que li cuidin la mascota mentre és de viatge i a canvi s'ofereix per corregir o passar a net treballs a qui ho necessiti, un acompanya l'àvia d'un altre al metge i a canvi demana que algú passi pel supermercat a recollir la seva compra setmanal... Per cada servei que feies a algú se suposava que et donaven una mena de xec que et servia per sol·licitar un servei que tu necessitaves i que algú altre s'havia ofert a fer. Sense intercanvi monetari, sense horaris establerts. No sé qui ni com es fixava quina mena de serveis es podien rebre en funció dels que un prestava. Suposo que només seria qüestió de pensar-hi. I suposo que caldria tenir en compte les habilitats de cadascú. A més de la disponibilitat. Penso que la iniciativa, ben pensada i ben organitzada, ha de ser genial. Potser estic donant una idea a algú. Tant de bo. Jo m'hi apuntaria. Segur.

3/7/08

LLUÏSOS BENEJAMS

Fa uns quants anys, quan exercia de periodista, vaig conèixer un personatge curiós. Curiós perquè n'hi ha pocs. Per mèrit seu però sobretot per demèrit de la resta. Ja llavors vaig pensar que si n'hi hagués força com ell segur que les coses ens anirien millor. A totes les manifestacions, protestes, declaracions i actes en favor d'alguna cosa que tingués a veure amb la defensa del medi ambient i la preservació del territori, ell hi era. N'hi havia d'altres, però ell sempre hi era. Omnipresent i incansable Lluís Benejam. Defensant lo seu i lo nostre. Amb ganes, amb voluntat ferma d'incidir en el transcurs dels esdeveniments. Llavors encapçalava, entre d'altres organitzacions, la plataforma Salvem l'Empordà. Crec que estudiava a la Facultat de Ciències de la UdG, i crec que està encara vinculat a l'Institut d'Ecologia Aquàtica. De fet avui l'he vist novament participant en una protesta. Al rectorat. Crec que aquesta vegada era per les condicions laborals dels becaris. Tot un personatge en Lluís Benejam. Lluitador de mena. Som molts els que ens queixem. Són pocs els que lluiten. Són pocs els que defensen el que creuen, els que es mobilitzen contra el que consideren injust. Som molts els adormits. Un món amb més Lluïsos Benejams batallant amb convenciment pel que creiem de ben segur que seria més just.