20/8/10

em sap greu

Tinc mitja família emprenyada amb mi. Molt emprenyada. Van llegir dos posts sobre ells en aquest bloc. És un dels perills d'aquest mitjà. Tu escrius amb una intenció i cadascú ho interpreta com vol. Han interpretat malament. Ja els ho he dit. Molt malament. I s'han ofès. Res més lluny de la meva intenció. També els ho he dit. I m'he disculpat perquè calia fer-ho. I he esborrat els posts. N'hi ha que faran un esforç per entendre les explicacions que els he donat. D'altres potser ni ho intentaran i seran en va. Em sap greu. Em sap molt greu. 
Els qui em segueixen saben que miro de donar un toc d'humor a les coses que em passen, un punt de vista graciós al dia a dia, una pàtina irònica a les coses corrents. Tots els posts en van  plens d'això. Tots. D'això i de res més. I cap ni un no té la intenció d'ofendre ningú. És obvi que si volgués fer-ho no triaria aquest mitjà.
Lamento que una part de la meva família em conegui tan poc.
Bé, això també forma part de les coses que em passen...

Tota aquesta qüestió m'ha portat de cap durant mig estiu i... vaja, que aquesta breu explicació és per respondre a qui em demana perquè no publico nous posts aquí i també és el motiu pel qual he deixat obert a la participació l'anterior post sobre els perquès més temps del que havia previst. Per cert, us animo a que continueu fent-hi comentaris perquè acabat l'estiu reprendré el tema... :-)

Mentrestant trobareu noves entrades meves al bloc que escric -des de fa molt poquet- paral·lelament a aquest.

Fins aviat!