Sempre he tingut la sensació que faig les coses al revés que l'altra gent. O no ben bé al revés, però de manera diferent sí, gairebé sempre. No és una cosa que jo m'hagi proposat. El cas és que no m'adono d'això quan les faig. Jo estic convençuda que la meva és la manera més natural de fer-les i després, comentant-ho, m'adono que la majoria de gent les fa d'una mateixa manera, que gairebé mai no és ni semblant a la meva.La meva relació amb els homes és diferent de la que amb ells tenen les altres dones, me n'adono parlant amb elles. La meva relació amb les dones és diferent de la que normalment tenen elles entre sí, me n'adono tota sola d'això. La meva relació amb el meu fill és diferent de la que tenen la majoria de mares amb els seus fills, me n'adono comentant-ho amb elles. La meva relació amb el pare del meu fill és diferent de la que tenen altres mares separades amb els pares dels seus fills o amb les seves exparelles, també me n'adono. Pel que fa a la feina m'adono que no em preocupen les mateixes coses que a les altres persones que treballen en condicions similars a la meva. La crisi, les pandèmies, les coses que passsen i que ens afecten a tots a mi em preocupen d'una manera diferent també.
La gent en general actúa seguint uns patrons semblants. Jo tinc els meus. El que no sé és per què són habitualment tan distants! Jo he crescut i he viscut envoltada d'aquesta gent. Estimo, menjo, dormo (i inclús somio), llegeixo, treballo, miro la televisió (les mateixes notícies, les mateixes pel·lícules que veu l'altra gent), compro, passejo, viatjo... com gairebé tothom. Llavors, per què actúo de manera diferent en tantes coses?
