"Mama, per què en Garfield odia els dilluns?". El meu fill, gran aficionat al cinema infantil, em feia aquesta pregunta l'altre dia. D'entrada em va semblar obvi. Li vaig explicar per què la gent que treballa entre setmana, odia el moment en què sona el despertador, els dilluns. Però evidentment l'Andreu continuava sense entendre per què en Garfield odia els dilluns. De fet, no és tan obvi que un gat que dedica tots els dies de la setmana a "tocar la pera", trobi que, precisament els dilluns, són odiosos. Vaig donar-hi unes quantes voltes -les justes, tampoc calia trencar-s'hi el cap- i vaig arribar a la conclusió que, de fet, no cal treballar per odiar els dilluns si tot el que t'envolta et fa viure'ls com a una cosa odiosa igualment."La setmana que ve entendràs en Garfield", li vaig contestar. Sense anar més lluny, dilluns que ve jo faig "festa". No sé per què en diem dia de "festa" a un dia que pot ser molt més dur que si el treballéssim. Serà el dia de retorn a l'escola de l'Andreu. S'engega una setmana frenètica! Comença P5 amb una mestra nova que no sabem com es diu ni quina cara fa, hem de portar tot el material el primer dia, recollir l'agenda... La mateixa tarda comença la natació. L'endemà Escola Esportiva, igual que els dijous. Entremig el seu pare se l'enduu a Figueres, dia que jo aprofitaré per fer el CAP i anar a ioga. El divendres, útima classe de natació de la setmana. Sort que hem pogut triar quins dies hi anirà... Cal haver pensat prèviament a tenir a punt les bates, el xandall de l'escola, la roba marcada, cal haver equipat la nevera i els armaris de la cuina amb tot allò necessari per fer els esmorzars i berenars...
Puc dir que, com en Garfield, jo també odio els dilluns, fins i tot els de "festa". Segur que l'Andreu ho podrà entendre la setmana vinent.
