31/5/10

VOLIA IGNORAR-LA, SIMPLEMENT

Jo, com sempre a deshora, vaig començar a veure Lost al principi de tot, llavors quan molt poqueta gent ho veia, no sé si per horari o perquè competia amb algun altre programa interessant perquè no recordo quan ho feien, però el cas és que en voler comentar els capítols que veia em vaig trobar gairebé sola. I vaig abandonar la sèrie. Just quan vaig deixar de veure-la la resta de gent es va posar a seguir-la. Cosa curiosa.
Amb les pel·lícules hipercomercials prenc una actitud voluntària de no-participació. Mai no vaig al cinema a veure una pel·lícula que aixequi molta expectació. Ja la veuré a la tele o on sigui quan hagi deixat d'estar en boca de tothom. Habitualment em deceben les que espero que seran grans pel·lícules, de manera que m'estalvio l'entrada i espero a veure-la més endavant. Tampoc no suporto les aglomeracions, ni les cues, ni les modes, i això hi ajuda.
Però amb Lost no va ser ben bé aquesta l'actitud. Va ser una cosa involuntària. Vaig deixar de veure-la perquè, sincerament, no m'apassionava. I no la vaig veure mai més. Mai més. De fet ignoro quin dia la feien, inclús a quin canal la feien. Pots arribar a ser molt ignorant si t'ho proposes. I com més volada prenia jo més me n'allunyava.
Trobo una bestiesa les dimensions que ha acabat prenent una sèrie de televisió com Lost entre la gent que m'envolta. I encara que l'hagués seguit fins el final, aquesta bogeria que ha desencadenat, em semblaria exactament el mateix. Quanta gent a qui posa de molt mal humor que els fills els despertin de matinada es va llevar per plantar-se davant la tele a les 6h (unes hores abans i tot els que ho seguien en rigorós directe) en punt el dia del capítol final de ja no sé quina temporada?? (i quants no es van emprenyar per l'emissió que en van fer en àmbit estatal?). A quants llocs, fins i tot institucionals, es va fer un passi col·lectiu d'aquell final? Quants debats, fòrums i col·loquis sobre aquella sèrie s'han organitzat? quantes tertúlies hem sentit sobre el tema en emissores de ràdio públiques -que s'adrecen als seguidors de Lost però també als que no ho som- fins i tot amb connexions en directe? Quanta gent no va vessar llàgrimes aquell dia? quants no van parlar d'altra cosa durant una setmana (almenys)? Quants milers de seguidors hi ha a cadascun dels centenars de grups que sobre la sèrie s'han creat al facebook, per exemple? I quanta gent que no seguia la sèrie s'ha enganxat arrel de l'expectació que va aixecar l'emissió de matinada de l'últim capítol, i ara corren a buscar els capítols anteriors de tota la temporada? I quanta ha comprat totes les temporades en DVD per veure-ho només una vegada?
Teràpies de grup.
Aquí un gran devot. No te m'enfadis, Pep.
A mi, la vida dels supervivents d'un accident aeri en una illa deserta on hi passen tot de coses rares, sincerament, no em treu el son. L'argument en si m'atrau ben poc. I la bogeria en què ha desembocat, ha acabat provocant en mi un rebuig similar al que sento per les pel·lis hipercomercials. I no tenia cap intenció que això fos així. Jo simplement ignorava la sèrie. Però no m'han deixat fer-ho tranquil·lament. Ara la detesto. No puc evitar-ho.

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Nadeia, entenc el rebuig a Lost però discrepo completament. El fet que tothom en parli i s'hagi fet tan famosa és senzillament perquè els pocs que la vèiem des del principi (jo la vaig començar a seguir des de la segona temporada quan ni tan sols la feien a La2, sino per internet, i d'això fa 5 anys) hem pogut convéncer als que no la veien perque la vegin...no sé si m'explico xD

Ara és normal que a molta gent no li agradi, jo sento el mateix rebuig/odi per la música comercial, l'única diferència és que la música comercial està concebuda expressament per ser devorada per les masses que simplement escolten el que sona a la ràdio, normalment una música de qualitat baixíssima però amb molt marketing al darrera.

Aquesta sèrie sempre ha estat una sèrie de culte, totalment minoritària (La2 de TVE la va abandonar per ser un fracàs absolut d'audiència, i sempre va tenir audiències baixíssimes a EEUU durant les primeres 2 temporades). Amb el temps es va anar convertint en un fenòmen gairebé exclusiu d'internet i gràcies a això, també a Espanya amb el suport de Cuatro apostant per emetre-la en horari de prime-time, ha acabat triomfant, sobretot amb un boom mundial increïble a partir de la 5a temporada.

Per mi hi ha un abans i un després d'aquesta sèrie, i segurament d'aqui a vàries dècades encara es recordarà i mitificarà més com ara passa amb Star Wars, per exemple. També entenc que el perfil de fan de Lost és una mica de freakie o geek, per entendre'ns...la majoria no podríem mirar ni un minut de sèries estàndard sobre drames familiars de nul.la originalitat (entengui's que parlo de Ventdelpla i 100% de sèries de TV3), encara que conec alguns casos extrems...xD

Uf no m'enrollo més!! Petoons!

cagunde ha dit...

jo si que l'he vist! És boníssima!
Sobretot aquella famosa escena que... i a on la "we nona rayder", em sembla, abraçada pel darrera per "jede mi hayrons", em sembla, moldeja una figura de fang humit mentra s'escolta aquella cançó tant... Si, si. És boníssima! Ah! No?

nadeia ha dit...

No qüestiono la qualitat de la sèrie, Dani. També hi ha algunes pel·lícules hipercomercials que són d'una indiscutible qualitat.
Simplement no entenc i sobretot no comparteixo el "fenomen LOST".

Això això, a La2 la veia jo!

Vamos Ovide, que t'has quedat orfe de sèrie ;)

Isabel ha dit...

Uala! Em pensava que era la única terrícola que no miarava Lost...vés per on!

Cassià Solé ha dit...

Doncs tu t'ho perds. A mi em va encantar "Perduts". La seva intriga i ganes de veure el segon capítol l'han fet per mi una sèrie increïble.

Em sap greu que no t'hagi agradat.

Ens veiem

nadeia ha dit...

Tot és qüestió de gustos, Cassià. A tu t'ha agradat la sèrie, a mi no. Tampoc un llibre d'aventures i ciència ficció figuraria entre els meus preferits ;)