Ja som al mes de juny, tot i que últimament el temps sembla més propi de finals de setembre... Però ja s'acosten les vacances! Jo, un any més, no tinc plans. Més o menys puc triar quan les vull fer i això ja és molt de guanyat. Però de plans no en tinc. Només tinc clar què faré durant una setmana: participaré al Gran Hermano Familiar. Sí, a casa meva fem aquestes coses. Ja van unes quantes edicions. En total onze persones, familiars de sang i polítics, ens "tanquem" en una casa de turisme rural amb piscina que ja hem reservat fa uns mesos, sempre dins de Catalunya, i allà passem entre una setmana i deu dies tots junts. I ens aïllem una mica del món. Una iniciativa així només la podia tenir la meva àvia. A ella li fa il·lusió. I els nens s'ho passen bé. Els grans... doncs tret d'alguna que altra discussió, sobretot per temes organitzatius, també ens ho passem prou bé. Segur que no seria la nostra prioritat a l'hora de triar com volem passar les vacances, sobretot si tenim en compte que tots portem vides prou diferents, però ens ho passem prou bé. Està institucionalitzada la graellada, almenys un dia. El còctel oficial: la caipirinya. Cada any algú porta un nou joc de taula. En alguna edició hi ha hagut pràctica de ioga a diari. Els que en fan habitualment l'ensenyen a la resta. Tot molt bàsic, evidentment. Els nens se salven de les nominacions. Els grans ens nominem els uns als altres constantment. No hi ha però, conseqüències. El confessionari és a qualsevol lloc i el confessor qualsevol de nosaltres. No ens cal la Mercedes Milà. Aquest any el Gran Hermano Familiar el celebrarem la primera setmana d'agost.
7/6/08
A L'ESTIU: GRAN HERMANO
Ja som al mes de juny, tot i que últimament el temps sembla més propi de finals de setembre... Però ja s'acosten les vacances! Jo, un any més, no tinc plans. Més o menys puc triar quan les vull fer i això ja és molt de guanyat. Però de plans no en tinc. Només tinc clar què faré durant una setmana: participaré al Gran Hermano Familiar. Sí, a casa meva fem aquestes coses. Ja van unes quantes edicions. En total onze persones, familiars de sang i polítics, ens "tanquem" en una casa de turisme rural amb piscina que ja hem reservat fa uns mesos, sempre dins de Catalunya, i allà passem entre una setmana i deu dies tots junts. I ens aïllem una mica del món. Una iniciativa així només la podia tenir la meva àvia. A ella li fa il·lusió. I els nens s'ho passen bé. Els grans... doncs tret d'alguna que altra discussió, sobretot per temes organitzatius, també ens ho passem prou bé. Segur que no seria la nostra prioritat a l'hora de triar com volem passar les vacances, sobretot si tenim en compte que tots portem vides prou diferents, però ens ho passem prou bé. Està institucionalitzada la graellada, almenys un dia. El còctel oficial: la caipirinya. Cada any algú porta un nou joc de taula. En alguna edició hi ha hagut pràctica de ioga a diari. Els que en fan habitualment l'ensenyen a la resta. Tot molt bàsic, evidentment. Els nens se salven de les nominacions. Els grans ens nominem els uns als altres constantment. No hi ha però, conseqüències. El confessionari és a qualsevol lloc i el confessor qualsevol de nosaltres. No ens cal la Mercedes Milà. Aquest any el Gran Hermano Familiar el celebrarem la primera setmana d'agost.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada