QUI DEIXA QUÈ, QUÈ DEIXA A QUI...

Fa molts anys vaig deixar de mossegar-me les ungles. El dia abans que el meu avi morís li vaig prometre que faria cas de la seva insistència. Fa uns mesos vaig deixar de fumar. Ho havia fet altres vegades. La més seriosa: quan vaig decidir tenir un fill. Hi vaig tornar. Ara ho he deixat de nou seriosament i, vull pensar que definitivament. Aquestes són coses que he deixat voluntàriament i en aquests casos la decisió només depenia de mi. En un altre ordre de coses les circumstàncies em van portar, fa uns anys, a deixar el periodisme. O em va deixar Ell a mi? Altres circumstàncies em van portar a deixar el meu matrimoni. O em va deixar Ell a mi? Fa molt més temps vaig deixar el piano, vaig deixar la natació. O em van deixar Ells a mi? Pel camí he deixat bons amics, llocs on he viscut, he deixat feines, he deixat somnis... Els he deixat o m'han deixat Ells a mi? En les qüestions en què intervé altra gent o altres factors, sempre sap més greu deixar coses enrere. No són decisions que es prenen per què sí. Hi ha motius que no depenen exclusivament d'un. I la vida és un constant deixar i que et deixin. És més habitual deixar i que et deixin que prendre i que et prenguin. Tristament confesso que jo he deixat i m'han deixat a mi més coses/llocs/persones/situacions/etc. que les que jo he pogut prendre o deixar que em prenguessin. Buido i em buiden més que no pas omplo o m'omplen.