EL NOSTRE UNIVERSAL

Un amic m'ha demanat que escrigui sobre un espai que va marcar les nostres vides. Li he promès que ho faria, així que: aquí va Raül!

Quan tenia 18 anys vaig començar a sortir amb el que ara és pare del meu fill i me'n vaig anar a viure a Figueres. Allà vaig entrar a formar part de la seva colla d'amics, que va esdevenir també la meva colla d'amics. Un dels llocs que més varem sovintejar tots junts, l'espai de trobada més emblemàtic, va ser el bar Universal de la plaça del Sol. No hi quedàvem a cap hora. Ens hi trobàvem. Com que érem també amics dels dos nois que el portaven, en Quim i en Carlos, no importava si un hi arribava el primer tot sol. Uns venien de casa, d'altres de sopar fora, uns més contents, d'altres no tant. Teníem dies, tots. Nosaltres dos hi anàvem sempre després d'haver sopat al mateix restaurant i haver menjat els mateixos plats de sempre. Érem d'idees fixes. Ho som encara. Això va ser motiu de mofa durant molt temps. No de burla, era amb carinyo. Ens en rèiem junts. Ho fem encara. Tenia gràcia el nostre ritual.

Hi varem passar moltes hores a l'Universal, hi varem creuar moltes converses, moltes riallades, hi varem ballar, hi varem cantar, hi varem vessar llàgrimes, hi varem dipositar secrets i confessar il·lusions. Hi jugàvem, ens hi divertíem. Hi varem arreglar el món. Uns s'hi varen barallar, uns s'hi varen aparellar, d'altres ens hi varem desparellar. Se'ns afegia gent nova, alguns marxaven, d'altres s'hi varen quedar. I són de la mateixa colla encara. Una colla forta que, en part es va anar gestant en aquell bar. I s'ha anat fent gran.

Durant molts anys l'Universal va ser el punt de trobada de tots nosaltres, el punt d'unió. Hi va haver èpoques en què semblava que el bar era nostre. Només nostre. I ens l'en sentíem. Inclús tancaven amb nosaltres dins. I continuàvem fent colla allà, amb el bar tancat. Jo ja feia un temps que havia deixat d'anar-hi quan el van tancar per sempre, però em va saber greu igualment. S'esborrava una part d'aquella colla, de la qual jo m'havia anat separant després de gairebé deu anys.

Ens varem retrobar tots ahir al casament d'una parella que es va gestar allà. En Quim també hi era. En Raül em va dir: "Nadeia, escriu un llibre sobre la nostra època a l'Universal". Potser ja portàvem unes copes de més? "Un post, en faré un post, va".