BEN SEVA

Ja té 82 anys, les ha vist de tots colors, però no ha suavitzat gens ni mica (he buscat la traducció de "ni un ápice" però "ni un àpex" no m'hi quadrava) la seva aspror. Viu sola perquè pot, perquè de tot el que pot arribar a patir la gent a la seva edat, a ella només li ha tocat la duresa d'oïda. Sordeja. Cada dia més. Però res més. És forta com un roure. De vegades penso que viurà per sempre i que ens enterrarà a tots. Però es queixa. S'ha queixat sempre. De tot. De la salut que li falta i de la que no, dels que l'estimem per com ho fem i dels que no. I critica. Molt. De vegades penso que s'ho passa bé ficant-se a la vida dels altres. I sol fer-ho amb la dels que ens l'estimem.

La meva àvia és molt seva. Extremenya de naixement, ha viscut a Girona des de l'adolescència. I continua parlant en castellà. El català l'entén perfectament. No el parla. I ara tampoc no el sent. Des que va morir el meu avi ha fet més excursions que mai. Amb les seves amigues. En té unes quantes d'amigues. Ballen juntes, surten a caminar, van a les festes de barri, i pinten i es diverteixen a la llar d'avis. Té tres fills, quatre nétes i un besnét. Però ella es queixa.

La seva màxima il·lusió és reunir la família al seu voltant. Ho aconsegueix quan organitza dinars familiars o quan fem el Gran Hermano Familiar (la "tancada" d'una setmana que fem tots cada estiu en una casa de turisme rural per fer-la contenta), però llavors no ens fa ni cas. I també es queixa. Jo penso que pateix d'insatisfacció permanent. Hauria d'estar tipificat com a malaltia crònica això. Llàstima que no existeixi un remei per combatre-la.

És veritat que la família la visitem poc. Alguns més, alguns menys. Però poc tots. És veritat que ho podríem fer més. Però no ho fem. També és veritat que la podríem trucar més. Tampoc no ho fem. Ni ella tampoc, tot s'ha de dir. I quan ho fem, o ho fa, la primera frase que deixa anar, fins i tot abans de dir hola, és: "ya está bien, no?".

I jo em pregunto: a 82 anys, cal? Consti que me l'estimo molt i que sé que quan no hi sigui em retrauré no haver-la visitat més ni haver-la trucat més. Però... cal?