Partint de la creença que la música amanseix les feres, a casa s'escolta de tot. La majoria de les vegades Les choristes, o més conegut aquí com "Los chicos del coro". Aquesta és la d'amansir. Prenent aquesta com a base, tenim un ampli ventall de músiques per a tots els moments. Entre setmana, per començar contents el nou dia: musiquetes per a la bressola. Els caps de setmana ens desmelenem i cridem -literalment- el Toto Cotugno i el seu Lasciatemi cantare. Si estem refredats, pel xarop: Sangtraït. Per "fer país" sintonitzem el Joanjo més tranquil, o Obrint Pas. Però al cap de poc, pobres, els rematem amb el gominola, ja sense fer país, clar. Al cotxe, la ràdio. El meu fill se sap de memòria les sintonies i fins i tot imita l'Aleix Vidal-Quadras i el seu "hem de reaccionar, hem de sortir d'aquesta merda" -he buscat l'arxiu de so però no me n'he sortit- que emet des de fa dos anys ja Rac1. Si estem inspirats, podem escoltar des de la Piaf fins a Banda Bassotti, passant per Paco Ibáñez i Calypso.Ja es veu que no tenim un estil molt definit. Com en moltes coses, penso, tot depèn del moment.
L'Andreu diu que li agradaria aprendre a tocar la guitarra elèctrica...
5 comentaris:
ei,
La música ens per_segueix.
A disfrutar d'ella doncs!
creem la nostra pròpia banda sonora original* de la pel·lícula que és la nostra vida ;)
ei, 'Els choristes' és una de les meves pelis preferides!! ahir mateix la vaig tornar a veure jajajaja quina coincidència!! apala a cuidar-se!
Tinc un amic que diu tot sovint que la música és la vida. Ho és o, al menys, una part molt important d'ella.
Sí, aquesta és la banda sonora de la nostra vida. De moment. Quan l'Andreu aprengui a tocar la guitarra elèctrica, la canviarem...
Curiosa coincidència Marc, sí. A tu també t'amanseixen "Les choristes"? ;)
Publica un comentari a l'entrada