De vegades m'encanto mirant el cel i penso com n'és de gran. I em pregunto per què la majoria de nosaltres el mirem sempre des del mateix lloc.Com es deu veure el cel des de Madagascar? i des del Japó? com es deu veure des d'Austràlia? i des del Canadà? des de Xile o des d'Islàndia? Com es deu veure des del Kazakhstan? Com deu ser el cel a tots aquests llocs al llarg de l'any?
I penso que hauríem de poder mirar el cel des d'aquests llocs i des de molts altres i poder decidir amb quin cel ens quedem. Hauríem de poder triar el nostre cel. Hauríem de poder veure el cel durant tot un any a cada lloc i quedar-nos finalment amb un.
Un conegut que és amant del surf va marxar fa uns anys a viure a Fuerteventura, el seu somni. Va aconseguir que la companyia per la qual treballa el destinés allà. Després d'un temps ha comprovat que aquell no és el seu cel. Però no té possibilitats de fer gaire més proves. O es queda amb aquell o torna al cel que mirava des d'aquí. Pocs elements per poder triar. Com la majoria de nosaltres. La companyia no ens destina un any a Madagascar, un altre al Canadà i el següent a Islàndia. I sense companyia a darrera no ens és possible moure'ns. Una llàstima. Tal i com funciona el món actualment no podrem descobrir quin és el nostre cel, tants com n'hi ha!
El que jo miro es veu sempre igual des d'aquí... I si aquest no és el meu cel?
2 comentaris:
a mi m'encanta mirar el cel, allà on soc.... també m'agradar mirar els rius. I el mar també em fascina. Quan viatjo sempre intento guardar temps per mirar i estar relaxat....
A casa no tenim gaires fotos penjades (cap!!), però en corre una per la tauleta de nit on es veu un cel magnífic i un mar blau increible. Es Suráfrica... i sempre al costat n'hi ha una de Usuahia que m'entusiasma.... i el cel,... m'encanten les postes de sol d'Austràlia....
quan podré tornar a viatjar em pregunto ara??
I des de Mauricio?... ja tho diré!
Publica un comentari a l'entrada