18/8/09

EL TRESOR DELS ANIMALS

Presenciar la mort lenta d'un animal és una escena bastant impactant, que pot ser brutal, dolorosa i repugnant sobretot si és a mans d'un altre animal.
Aquest matí he vist una lluita desigual entre un colom i deu o dotze gavines al riu Onyar. M'hi sobren tots dos a la ciutat (almenys uns quants de cada) però la solució no seria que es mengin els uns als altres. El colom ha tingut la mala fortuna de caure a l'aigua (no sé com) i abans que hagués passat ni un segon ja tenia una gavina picotejant-li el cap. I en poc temps se n'hi han afegit unes quantes més. Quina violència. No m'he quedat a veure quant durava l'agonia del pobre animal. He fet una ganyota i prou. No pensava llençar-me a l'aigua per salvar-lo.

Animals matant animals. Això m'ha fet venir al pensament el que m'explicava ahir la meva mare: diumenge va anar a una platja de roques i es va submergir una bona estona perseguint peixos i admirant la vida del fons marí. "Vaig veure dues estrelles de mar precioses!", em va dir.
Satisfeta per les imatges que se li havien gravat a les pupil·les va marxar a dinar. En tornar a la platja va veure dues estrelles de mar sobre una roca, a sol i serena assecant-se! "encara es movien, Nadeia". Agonitzaven just al costat del campament que havia muntat una d'aquestes famílies de vint-i-cinc membres, que ocupen mitja platja, que porten un carregament de cadires, para-sols i neveres i que, aquest cop, duien també arpons. La meva mare s'hi va acostar i els va preguntar què coi estaven fent amb les estrelles de mar. "Tenemos un tesoro en el càmping y las juntaremos con los otros bichos que tenemos allí", li van contestar dos nens ja no tan nens. Ella es va enfilar per les parets i va dir als pares si s'havien begut l'enteniment o què, que què s'havien pensat, que eren éssers vius i que si se'ls carreguen ara per esport els seus fills no els podran admirar mai més. Ni ella tampoc.
Va recollir els trastos i va marxar de la platja enrabiada amb aquella família amb pocs escrúpols i amb ella mateixa per no haver-se atrevit a desafiar-los tornant les estrelles a l'aigua. Ha decidit escriure una carta a l'ajuntament de Colera perquè actui per parar els peus als caça-tresors.
Les gavines mataven el colom per una qüestió de supervivència, per menjar. Els nens volien engrossar el seu tresor. La lluita era desigual en tots dos casos. No sabria dir qui d'ells era més animal.

2 comentaris:

òscar ha dit...

tot i que has anat a citar a les dues aus que més ràbia em fan (no sé quina de les dues lidera el top-ràbia voladora); està clar que cal una forta dosi de pedagogia a molts pares. m'hi incloc.

el7 ha dit...

la poca pedagogia i la democratització del turisme té aquestes coses (de les estrelles). Les gavines i els coloms és pur instint de supervivència, el gran i fort guanya el feble..... (casi sempre).