4/11/08

NUMERETS AL CAP

Aquest matí tenia hora de visita al CAP. Com que conec de fa temps el ritme amb què visita la meva metgessa de capçalera m'he presentat 20 minuts més tard de l'hora. Encara he hagut d'esperar mitja hora més. Pretenia estalviar-me els numerets que cada vegada que hi vaig, sense excepció, visc a la sala d'espera. Però no he fet sort.
Potser un 30% de les persones que hi havia a la sala eren sudamericans. Tots en silenci esperaven pacientment que els cridessin, vaja, això és el que fèiem tots. Però ai! a la meva metgessa se li ha acudit fer passar a la consulta una jove sudamericana per davant de la senyora, d'uns 70 anys, que anava just davant meu. Tot i que la metgessa ens ha donat una explicació, la senyora s'ha empipat com una mona: "sempre fan el que volen aquests! sempre ens passen a davant els de fora! que se'n vagin al seu país aquests fastigosos de merda!". Cap resposta a la provocació. Ningú no s'ha ofès. Uns han optat per ignorar-la i els altres més aviat hem sentit vergonya aliena. Al cap de només 4 minuts la noia ha sortit de la consulta i ens ha fet un gest d'agraïment.
La senyora ha entrat a la consulta amb una muntanya de retalls de capses de medicaments perquè n'hi fessin receptes, deixant un rastre d'olor de talc que ofenia. No ha sortit de la consulta fins al cap de 25 minuts. I ha sortit amb el mateix posat d'indignació amb el qual havia entrat.

1 comentari:

Dani ha dit...

Hola Nadeia, per desgràcia la gent que col.lapsa les consultes són precisament aquestes iaies que només van a fer una recepta del xarop de la tos...per cert, molt bo el joc de paraules.