I PARLEM EL MATEIX IDIOMA

No sé què ho fa que, tot i que parlem el mateix idioma, la comunicació amb les persones més properes, falla sovint. Avui he trobat un amic a qui feia temps que no veia. M'ha explicat que viu en un pis que, vés quina sort, li han deixat en herència a la seva parella. No l'ofega una hipoteca però té un inconvenient que, de vegades, pot resultar encara més molest: la comunitat de veïns. M'ha parlat de les reunions que celebren i m'il·lustrava un zoo. "Tothom crida, tothom hi diu la seva i al final no sabem ni què és el que hem acordat". Això és el que em deia. Jo visc de lloguer i tot això m'ho estalvio, però tinc una altra mala sort. A la meva escala hi ha només tres pisos, un per planta. I jo tinc seriosos problemes amb els veïns de sota. Tenim conceptes diferents del que significa la convivència respectuosa, portem ritmes de vida diferents, horaris diferents... I ens costa molt entendren's. Tothom entén que el que fa ho fa bé. L'altre dia vaig assistir a una reunió de l'AMPA de l'escola on va el meu fill. Un altre exemple de mala comunicació entre persones. L'associació de pares té una postura, el claustre de professors en té una de diferent. Aquest últim l'exposa amb la intenció de ser constructiu. Almenys això vull pensar. Però el cas és que la interpretació falla i l'altra banda pren aquesta postura com un atac frontal. Es fan retrets mutuament i s'ofenen. No s'han entès? S'han malinterpretat? Finalment han estat constructius? No. Com en les reunions de la comunitat de veïns del meu amic. I això passa entre amics també, i entre persones que s'estimen. Quantes vegades no ens hem enfadat amb algú perquè hem malinterpretat les seves paraules? Quantes vegades fins i tot no hem trencat llaços pel mateix motiu? I quantes vegades no hem intentat explicar-nos tan bé com sabem i no hem aconseguit fer-nos entendre? I això que parlem el mateix dioma!