La primera hora del matí sol donar-nos pistes de com serà la resta del dia.La normalitat no se'ns fa evident fins el moment en què deixa de ser-ho. Cada dia em creuo amb les mateixes persones al matí anant a l'escola i a la feina, al migdia anant a dinar a casa, a la tarda tornant a l'escola... Però avui ha estat un dia estrany. Quan m'he llevat, era més fosc que altres dies. Anant a l'escola de l'Andreu no m'he creuat amb cap altre/a pare/mare amb nen/a, que anés cap a l'escola. Amb cap ni un! M'he mirat el rellotge unes quantes vegades per comprovar que no m'hagués equivocat d'hora. Però no. L'escola era oberta i ha sonat el timbre a les 9h, com cada dia, a la mateixa hora. Anant cap a la feina m'ha sobtat no trobar cap estudiant pujant cap a la universitat. Ni un! M'he tornat a mirar el rellotge unes quantes vegades. La mateixa hora que cada dia. He trobat una companya de feina pel camí i li he comentat la meva estranyesa. A ella li ha passat exactament el mateix avui! A ella, com a mi, només el timbre de l'escola on porta els seus fills, li ha donat la seguretat que efectivament estava fent el mateix que fa cada dia a la mateixa hora.
La resta del dia ha sigut ben estranya, també. Per començar he rebut trucades que no esperava. He anat a dinar més tard de l'habitual, de manera que tampoc no m'he creuat amb les cares habituals. He recollit l'Andreu a l'escola abans del compte. He tornat els llibres a la biblioteca el dia que tocava, cosa rara en mi. Després de mesos i mesos de recerca, avui he visitat un pis que m'ha agradat i que possiblement llogaré. Les veïnes m'han passat la factura del wi-fi que compartim i que teniem endarrerida des del mes de febrer passat. He fet i he rebut altres trucades que no esperava... I, estranyament, l'Andreu se n'ha anat al llit sense protestar.
Un dia tot estrany, avui.
1 comentari:
estrany però no sembla pas un mal dia, per tant.. un dia diferent
Publica un comentari a l'entrada