EL REMEI I/O LA MALALTIA?

El meu fill encara no ha fet sis anys i ja li han posat 24 vacunes!! Ahir ho comptava seguint el calendari de vacunacions sitèmiques del seu carnet de salut. 24 vacunes i 4 d'elles són triples! Això m'ha fet pensar. Hi ha pares que es declaren objectors en aquest sentit i decideixen no vacunar mai els seus fills. Pensen que és pitjor el remei que la malaltia (que sempre és possible, però no segura).

Jo em pregunto: s'ha fet cap estudi que demostri que els qui no es vacunen pateixen les malaties de les que no s'han "protegit"? o que les pateixen amb més gravetat? Hi ha cap estudi sobre els efectes secundaris que poden provocar a la llarga les vacunes? Realment les vacunes eviten que els qui les han rebut passin les malalties? Compensa posar-se-les? No hi entenc gens però són coses que em preocupen.

Aviat vacunaran els nens i els anomenats col·lectius de risc de la nova Grip A. (Confesso que em fa molta por aquesta malaltia, segurament per desconeixement). Qui sap com ens pot afectar aquesta vacuna? Realment evitarà el contagi de la grip entre els qui l'hagin rebut? Serà pitjor el remei que la malaltia? Ara es plantegen vacunar també els nens (amb les nenes ja ho fan) del virus del papil·loma humà. Més vacunes!

Quins avantatges té vacunar els nens de tot? Quins en té no vacunar-los de res? I quins riscos en tots dos casos? Potser existeixen estudis sobre tot això però jo els desconec completament. Sincerament penso que estem molt poc informats sobre aquestes qüestions i molt em temo que això té molt a veure amb els interessos de certes indústries farmacèutiques. Però, tant poder tenen com per permetre la possibilitat que s'estigui posant en risc la salut de les persones?

EL TRESOR DELS ANIMALS

Presenciar la mort lenta d'un animal és una escena bastant impactant, que pot ser brutal, dolorosa i repugnant sobretot si és a mans d'un altre animal.
Aquest matí he vist una lluita desigual entre un colom i deu o dotze gavines al riu Onyar. M'hi sobren tots dos a la ciutat (almenys uns quants de cada) però la solució no seria que es mengin els uns als altres. El colom ha tingut la mala fortuna de caure a l'aigua (no sé com) i abans que hagués passat ni un segon ja tenia una gavina picotejant-li el cap. I en poc temps se n'hi han afegit unes quantes més. Quina violència. No m'he quedat a veure quant durava l'agonia del pobre animal. He fet una ganyota i prou. No pensava llençar-me a l'aigua per salvar-lo.

Animals matant animals. Això m'ha fet venir al pensament el que m'explicava ahir la meva mare: diumenge va anar a una platja de roques i es va submergir una bona estona perseguint peixos i admirant la vida del fons marí. "Vaig veure dues estrelles de mar precioses!", em va dir.
Satisfeta per les imatges que se li havien gravat a les pupil·les va marxar a dinar. En tornar a la platja va veure dues estrelles de mar sobre una roca, a sol i serena assecant-se! "encara es movien, Nadeia". Agonitzaven just al costat del campament que havia muntat una d'aquestes famílies de vint-i-cinc membres, que ocupen mitja platja, que porten un carregament de cadires, para-sols i neveres i que, aquest cop, duien també arpons. La meva mare s'hi va acostar i els va preguntar què coi estaven fent amb les estrelles de mar. "Tenemos un tesoro en el càmping y las juntaremos con los otros bichos que tenemos allí", li van contestar dos nens ja no tan nens. Ella es va enfilar per les parets i va dir als pares si s'havien begut l'enteniment o què, que què s'havien pensat, que eren éssers vius i que si se'ls carreguen ara per esport els seus fills no els podran admirar mai més. Ni ella tampoc.
Va recollir els trastos i va marxar de la platja enrabiada amb aquella família amb pocs escrúpols i amb ella mateixa per no haver-se atrevit a desafiar-los tornant les estrelles a l'aigua. Ha decidit escriure una carta a l'ajuntament de Colera perquè actui per parar els peus als caça-tresors.
Les gavines mataven el colom per una qüestió de supervivència, per menjar. Els nens volien engrossar el seu tresor. La lluita era desigual en tots dos casos. No sabria dir qui d'ells era més animal.

Ja s'ha acabat la cinquena edició del meu particular Gran Hermano. Molt bé aquest any. Per a mi ha estat el millor. I per als nens també.

La tornada sempre és dura. Aquesta, per a mi, ho ha estat particularment. Hem estat deu persones convivint i compartint-ho tot durant set dies, perduts enmig de muntanyes. Lògicament quan obres la porta de casa, tot de cop t'hi falta alguna cosa. Deu ser veritat allò que diuen els que participen al Gran Hermano de debó, que tot es magnifica mentre són a la casa. A la nostra tot ha estat molt intens. Tots som de la mateixa família i, en major o menor mesura, sovint en funció del grau de consanguinitat, ens tenim estima. És veritat que sempre hi ha algun moment de tensió, però deu ser normal tenint en compte que som deu persones sota un mateix sostre, que hi ha nens, que ens ha plogut dos dies -cosa que ens ha fet tancar dins la casa durant hores-, que entre nosaltres ens veiem comptades vegades durant la resta de l'any i que no tenim massa coses en comú els uns amb els altres. Mirant-ho així penso que ens mereixeríem un premi i tot.

En només una setmana tots ens hem tornat una mica més salvatges, com els gats, com la guilla que teníem per veïna, com les vespes (ovispas per alguns, avespes per a uns altres) que ens han perseguit a tots cada dia pel voltant de la piscina i que s'han cobrat més d'una víctima...

Les caipirinyes (còctel de la casa) molt bones aquest any. Relax total i cura de son. Poca lectura i poc esport però enfortiment de les relacions familiars, que això no fa mal a ningú. Aviat començarem a buscar casa per a la sisena edició. Amb més exigències, és clar.