1/7/10

UN ALTRE ESTIU (vist des de casa)

Com cada estiu ha aterrat a la plaça de sota de casa un campament o no sé exactament què, en definitiva un grup de joves que, tot i que ja fa uns quants dies que van deixar enrere l'acné, cada nit juguen al joc de les cadires sense cadires. A una llumenera se li va ocòrrer construir una graderia a la plaça, de manera que grups com aquest amb ganes de passar-ho bé, hi troben l'escenari perfecte per fer... el que fan. En baixa un i el públic des de la grada el crida perquè actúi, l'altre es posa una perruca i li canten, l'altre canta i l'aplaudeixen. Un merder, vaja. A més de tenir un sentit de la bellesa molt i molt allunyat del que tinc jo, la llumenera no va pensar en l'acústica de la plaça quan la va dissenyar, de manera que fins i tot una trepitjada amb taló d'agulla ressona als edificis que l'envolten. Així la setantena de joves es converteixen en 300 des de dins de casa, amb les finestres tancades, clar. Obertes deuen semblar 3.000. I dic jo: no podríem arribar a una mena de compatibilitat? que ells s'ho puguin passar bé (suposo que és l'objectiu) i que els veïns puguem dormir. Si anessin a fer això que fan al mig de la devesa o a les ribes del Ter, per exemple, no molestarien ningú i s'ho passarien igual de bé, o millor. Cada principi de juliol han de venir a fer performances a sota de casa meva? I cada vegada els municipals, alertats pels veïns, han d'acabar demanant-los amablement que se'n vagin-cosa que solen aconseguir amb una mica de sort l'últim dia de campament?
El respecte al son dels veïns és un tema que tenim mal resolt a Girona, o almenys al meu barri. Fa uns dies varem sobreviure a una nova edició del sopar-festa de final de curs que celebra l'escola de davant de casa. Aquest any van plegar més d'hora que l'anterior. Després vaig saber que hi havien intervingut els municipals. Jaume, jo no hi vaig tenir res a veure. Em vas dir que plegaríeu d'hora i m'ho vaig creure. Però la resta de veïns no ho sabien. I devien considerar que no cal contractar cada any una disco mòbil i un senyor amb un micro per celebrar el final de curs en una plaça al mig de la ciutat. De la mateixa manera que no cal fer els jocs de campaments d'estiu allà al mig. Penso jo.