31/5/10

VOLIA IGNORAR-LA, SIMPLEMENT

Jo, com sempre a deshora, vaig començar a veure Lost al principi de tot, llavors quan molt poqueta gent ho veia, no sé si per horari o perquè competia amb algun altre programa interessant perquè no recordo quan ho feien, però el cas és que en voler comentar els capítols que veia em vaig trobar gairebé sola. I vaig abandonar la sèrie. Just quan vaig deixar de veure-la la resta de gent es va posar a seguir-la. Cosa curiosa.
Amb les pel·lícules hipercomercials prenc una actitud voluntària de no-participació. Mai no vaig al cinema a veure una pel·lícula que aixequi molta expectació. Ja la veuré a la tele o on sigui quan hagi deixat d'estar en boca de tothom. Habitualment em deceben les que espero que seran grans pel·lícules, de manera que m'estalvio l'entrada i espero a veure-la més endavant. Tampoc no suporto les aglomeracions, ni les cues, ni les modes, i això hi ajuda.
Però amb Lost no va ser ben bé aquesta l'actitud. Va ser una cosa involuntària. Vaig deixar de veure-la perquè, sincerament, no m'apassionava. I no la vaig veure mai més. Mai més. De fet ignoro quin dia la feien, inclús a quin canal la feien. Pots arribar a ser molt ignorant si t'ho proposes. I com més volada prenia jo més me n'allunyava.
Trobo una bestiesa les dimensions que ha acabat prenent una sèrie de televisió com Lost entre la gent que m'envolta. I encara que l'hagués seguit fins el final, aquesta bogeria que ha desencadenat, em semblaria exactament el mateix. Quanta gent a qui posa de molt mal humor que els fills els despertin de matinada es va llevar per plantar-se davant la tele a les 6h (unes hores abans i tot els que ho seguien en rigorós directe) en punt el dia del capítol final de ja no sé quina temporada?? (i quants no es van emprenyar per l'emissió que en van fer en àmbit estatal?). A quants llocs, fins i tot institucionals, es va fer un passi col·lectiu d'aquell final? Quants debats, fòrums i col·loquis sobre aquella sèrie s'han organitzat? quantes tertúlies hem sentit sobre el tema en emissores de ràdio públiques -que s'adrecen als seguidors de Lost però també als que no ho som- fins i tot amb connexions en directe? Quanta gent no va vessar llàgrimes aquell dia? quants no van parlar d'altra cosa durant una setmana (almenys)? Quants milers de seguidors hi ha a cadascun dels centenars de grups que sobre la sèrie s'han creat al facebook, per exemple? I quanta gent que no seguia la sèrie s'ha enganxat arrel de l'expectació que va aixecar l'emissió de matinada de l'últim capítol, i ara corren a buscar els capítols anteriors de tota la temporada? I quanta ha comprat totes les temporades en DVD per veure-ho només una vegada?
Teràpies de grup.
Aquí un gran devot. No te m'enfadis, Pep.
A mi, la vida dels supervivents d'un accident aeri en una illa deserta on hi passen tot de coses rares, sincerament, no em treu el son. L'argument en si m'atrau ben poc. I la bogeria en què ha desembocat, ha acabat provocant en mi un rebuig similar al que sento per les pel·lis hipercomercials. I no tenia cap intenció que això fos així. Jo simplement ignorava la sèrie. Però no m'han deixat fer-ho tranquil·lament. Ara la detesto. No puc evitar-ho.

25/5/10

INCIVISME IMPUNE

El nombre de persones amb problemes greus d'alcoholèmia està creixent a la ciutat de Girona. O creix o es deixen veure més. No ho sé. Sense anar més lluny, al meu barri n'hi ha uns quants. En grupet formen unes escenes del tot pintoresques, per no dir res malsonant. Orinen i defequen -hi ha qui diu que també practiquen sexe, afortunadament jo no n'he estat testimoni- en una plaça pública, just al costat d'una escola, sense cap mena de problema i, el que em sembla més greu, ho fan amb total impunitat. Ningú no els diu res. És lamentable. També ho és el fet que un altre grup més jove de persones amb aquest tipus de problemes, ha sabut que als bars de les facultats es pot beure a preus universitaris. I ara en sovintegen alguns. Pel que he sabut, al campus Barri Vell de la Universitat de Girona ja hi ha hagut problemes. Aquesta mateixa setmana han amenaçat una noia amb una navalla per treure-li els diners i han intentat robar a l'aparcament de motos. No dic que siguin els mateixos. És casualitat?
És que ningú no pensa fer-hi res? El primer cas és claríssim: el grup és a la plaça cada dia. El segon potser és més complicat, pel fet que ha de ser difícil restringir l'accés de joves als bars de les facultats ja que costa distingir d'entrada si són o no estudiants. Però alguna cosa s'hi deu poder fer!
El meu fill va portar a casa ahir un joc que l'Ajuntament fa arribar als ciutadans, a través de les escoles, per donar a conèixer la Bústia d'Avisos i ens animen a participar-hi. La gent hi adreça queixes com que hi ha esquerdes en voreres, brutícia a tal carrer, sorolls a tal altre, etc. Provaré d'enviar-hi aquest post. Aviam què passa. Serà el meu segon intent d'aconseguir que posin en marxa alguna actuació. El primer va ser fallit del tot.

18/5/10

RENFE CUTRE

Es pot ser més cutre?? L'horari de trens de mitja distància de Renfe, vàlid des de l'1 de gener d'aquest any, sembla un joc d'enginy. No només és com un llençol, per la mida del desplegable, sinó que a més va néixer i perviu amb errades. Porta grapat un paperet -originàriament de mida foli, en això han millorat-, de l'inrevés, amb una fe d'errates. Quin és l'error més gran? El més imperdonable. El paperet resa -també en castellà-: "Manca el nom de Barcelona Sants com a primera estació en el sentit Barcelona-Portbou els dies feiners". Increïble! Si hi falta això com és possible que s'hagin imprès i donat per bons els horaris que s'estan repartint? i com és possible que després de gairebé mig any no hagin estat corregits?
Un altre error: "El tren amb sortida de Portbou a les 6:59 -sempre m'han fet gràcia aquests horaris- els dissabtes, diumenges i festius NOMÉS circula els DISSABTES. Manca l'observació: NO circula els diumenges ni festius". Clar, manca, manca!
Ara que s'han decidit a diferenciar els horaris dels dies feiners dels de la resta -cosa que explica la mida del llençol- i evitar així les confusions dels asteriscs, resulta que és tot plegat encara més embolicat.
Això sí, el preu del bitllet sí que el van corregint, a l'alça, clar. No sé com van de puntualitat perquè ara fa temps que no hi pujo, al tren. Sigui com sigui ho realment cutre. I miserable.

13/5/10

NO COMUNICAR ÉS MÉS CAR

El cap de setmana passat vaig assistir al primer seminari Propaganda sobre comunicació institucional, que es va celebrar a la vila de Roses. En un marc excepcional i amb un programa d'alt nivell, estava convençuda que hi aprendria moltes coses. La majoria de les qüestions sobre la comunicació que s'hi varen plantejar ens poden semblar òbvies quan les sentim però en canvi no hi reflexionem fins que ens en parlen. I és llavors quan ens adonem que, de fet, no les estem tenint en compte.
Apassionant, el món de la comunicació. Apassionant i complex. Com fer arribar a la gent allò que volem fer-li arribar? Sembla fàcil però no ho és. Gens ni mica. Se n'ha de saber. S'ha de saber què es vol fer arribar, a qui, per què, i com. Els ponents ens van proposar un seguit d'estratègies, per aconseguir comunicar -en aquest cas les institucions- amb èxit en el món actual. Vaig prendre poques notes. No volia perdre detall. Les ponències tenien un alt contingut visual. A través de presentacions, imatges, vídeos i, en alguns casos, representacions gairebé teatrals, cadascun dels especialistes que varen trepitjar l'escenari del teatre de Roses ens varen transmetre el seu coneixement, la seva manera de fer. Es varen comunicar perfectament amb nosaltres. Varen captar la nostra atenció. És d'això que es tracta.
Només vaig anotar quatre referències bibliogràfiques que m'interessen, els punts clau en tota comunicació, i quatre frases que, penso, ho resumeixen tot.
Comparteixo aquí aquestes últimes:

- Si m'estimes, et compro (Xavier Oliver).

- William James deia que la funció principal de la memòria és l'oblit. Tendim a percebre i recordar només allò que és nou o important per a nosaltres. Per aconseguir que alguna cosa sigui recordada no s'han de fer sermons sinó fer pensar i reflexionar. Diga'm alguna cosa i l'oblidaré; fes-me partícep d'alguna cosa i l'aprendré, de Confuci, 500 aC (Marçal Moliné).

- La gent només connecta amb allò que és entretingut. S'ha de captar l'atenció. Ens hem criat amb un comandament a distància a la mà i canviem de canal si no ens interessa o no ens sembla entretingut o interessant (Daniel Ureña [a la foto]).

- L'ordre dels factors SÍ que altera el producte: la comunicació ha de ser la inversió primera (Toni Puig).

- La ciutat és ja una realitat híbrida, amb xarxes de persones que es relacionen entre elles on i offline. Cal entendre aquestes xarxes i relacionar-se amb elles des de les institucions (Antoni Gutiérrez-Rubí).

La majoria varen coincidir en què, en comunicació, el model de publicitat tradicional va perdent efectivitat en benefici de les eines 2.0 que, ben utilitzades, estan donant cada cop més bon resultat en aquest terreny.

Malauradament hi ha moltes institucions que no s'han adonat de res d'això i que van fent sense saber que el seu missatge, tal i com intenten transmetre'l -partint de la suposició que estan provant de fer-ho-, mai no arribarà al seu destinatari. Una llàstima. Si es deixessin aconsellar els anirien millor les coses i els sortiria molt més a compte, perquè:

- No comunicar sempre resulta més car (Toni Puig).

1/5/10

UN ATREVIT ENTRE MOBLES

Traieu per uns dies el cartellet "Aquí publicitat no, gràcies" de les vostres bústies, o millor encara, enganxeu-hi un adhesiu on hi posi "Aquí només volem publicitat d'Hipo Gegant". No us en penedireu. I si no us arriba el catàleg feu per manera d'aconseguir-ne un. És genial. D'un fulletó publicitari sobre mobles a preus barats normalment esperaríem trobar-hi això: mobles a preus barats. Però el fulletó d'Hipo Gegant és molt més que això! Es titula "Fets!!". D'entrada semblaria una propaganda política, però no! És un pou de ciència! Tot i que estranya ciència i de credibilitat més que dubtosa. Veureu...
Obriu el catàleg per qualsevol pàgina, per la última per exemple -jo sempre començo els diaris pel final; els catàlegs, també-, la 70 (sí, en té 70!); hi trobareu taules de televisor de cirerer model Turquia, Anatòlia, Alèxia... varietat, molta varietat. En un raconet de la pàgina hi ha un requadre. Aquí és on es vessa l'expressió artística d'algú a qui qualificaria, com a mínim d'atrevit. "Els estels", es titula l'escrit del requadre de la pàgina 70. I resa (transcric literalment): "Tant els xinesos, com els grecs, segons ells les varen inventar. Son les fonts inspiradores del firmament, les aus, el vent, el so. Elles han estat les percusores de grans invents tecnológics".
Calla, calla, que n'hi ha més. Anem a veure els models de cadires d'oficina de la pàgina 64. Requadre també! Títol: "El Quixot". Text: "L'editor Manuel Rivadeneyra-Argamasilla (Ciutat Real), es diu que va montar a la cova de Medrano una imprenta i va imprimir al 1863 tan rara (per poc divulgada) edició. Segons va informar el heraldo de Madrid el 21 de març de 1905 per el seu periodista Coronado".
Saps què? m'importa ben poc el mobiliari del catàleg. La saviesa del gran escriptor dels requadres em té hipnotitzada. Si se n'arriben a "aprendre" de coses en aquest fulletó! A la pàgina 17 l'atrevit ens explica que "Els licors: amb aquesta denominació es comprenen les begudes alcoholiques que contenen una elevada proporció de sucre. Existeixen que arrivan a contindre més del 60%". Interessantíssim Hipo Gegant!
Segur que no sabíeu que "Any 1999: es troba aigua líquida dintre d'un meteorit de prop de 5.000 milions d'anys. Aquesta va ser la primera mostra, segons diuen els investigadors del H2O extraterrestre". De la pàgina 11, on s'anuncien sofàs llit amb un 49% de descompte.
"Dar sopas con hondas", a la pàgina 34: "Ser els primers. Aclaparadora superioritat en alguna parcel·la de la vida o la feina. Aquesta dita evoca, la difícil qualitat d'un individu en donar de menjar sopes amb onda i no amb cullera". Simplement genial.

Vull anar a l'Hipo Gegant. Però no a mirar o comprar mobles a preus barats, no. Vull conèixer l'atrevit! Quin pou de saviesa. Quin poeta! Quin gran relator de "Fets!!".

I si, per alguna estranya raó, no hagués decidit fullejar el catàleg d'Hipo Gegant! Tot això que m'hauria perdut! A partir d'ara m'ho pensaré dues vegades abans de llençar directament els fulletons publicitaris.