Tot buscant l'equivalent català del refrany vísteme despacio que tengo prisa m'he adonat que, en aquest gènere, la nostra llengua és bastant menys il·lustrativa en força casos, bastant més simple -més planera-, més pobra, més buida de sentit metafòric.Uns exemples:
- vísteme despacio que tengo prisa / qui va depressa plega tard - com més depressa més a poc a poc.
- más vale pájaro en mano que ciento volando / val més un té que dos et daré
- que cada palo aguante su vela / cadascú que carregui amb la seva culpa
- cada oveja con su pareja / cadascú amb els seus
- la avarícia rompe el saco / qui tot ho vol tot ho perd
- por la boca muere el pez / qui té boca s'equivoca
- cría cuervos y te sacarán los ojos / de desagraïts el món n'és ple
- ponerse las botas / afartar-se com un lladre - menjar com una llima
- del dicho al hecho hay un buen trecho / de prometre a complir hi ha molt a dir
- perro ladrador, poco mordedor /com més por té el ca, més lladra
- de mala mata, nunca buena caza / dels dolents no n'esperis bona cosa
- de mal cuervo mal huevo / de dolent arbre no esperis bon fruit
- nadie se alabe hasta que acabe / encara no som allà on anem
- del padre en la vejez, baculo el buen hijo es / dels pares quan són vells, no descuidis un punt d'ells
- del bien al mal no hay más que un canto del real / del bé al mal tan sols hi ha un petit salt - el bé i el mal es toquen
- de hombre arraigado, no te verás vengado / home ric, mal enemic
El meu avi n'usava molts de refranys. Era castellà.
