A Munich m'he fixat en què tots els cotxes que circulen són cotxassos; en què a totes hores els bars i restaurants són plens a vessar, a dins i també a fora a les terrasses on la gent s'asseu desafiant el fred; en què costa trobar una paperera però els carrers són nets; en què els edificis tenen una alçada mitjana que imagino que deu estar regulada, en què no hi ha ni un gratacels, ni cap edifici que desentoni amb la resta. He comprovat que a Munich tot és més car. Hi ha moltíssimes botigues i moltes d'elles són de coses per a la llar, des de mobles de disseny fins al més petit estri de cuina. Costa en canvi trobar botigues de joguines.
La gent de Munich menja moltes amanides -amanides gegants- i molta fruita. Hi ha parades de fruita a totes les cantonades del centre. I també beuen molta cervesa. A totes hores beuen grans gerres plenes de cervesa. Però és una cervesa més suau i menys alcoholitzada.
M'he fixat en què la gent és molt educada, molt civilitzada, en què tothom compra bitllet per pujar al tren o al metro tot i que no hi ha cap mena de control; en què no lliguen amb cadenes les taules i cadires de les terrasses i l'endemà no els en falta cap; en què tothom aparca la bicicleta a qualsevol lloc sense haver de treure el seient ni preocupar-se per si els punxen o els roben les rodes. A Munich la bicicleta és el transport més utilitzat per còrrer per la ciutat i fins i tot hi ha semàfors destinats únicament als ciclistes. I no hi funciona el bicing. La resta de transports són nets, tranquils i puntuals.