UN CAIXER MOLT BOTIGUER

Avui al Mercadona hi havia un caixer nou. Bé, nou per a mi, que hi vaig molt de tant en tant perquè no em cau a prop de casa. Jo crec que era a la caixa de manera accidental, fins i tot diria que és accidental el fet que treballi al Mercadona. He pensat que en un supermercat el seu talent estava desaprofitat.

Just després de passar pel lector la caixa de galetes Maria Dorada que he comprat em diu:

- Has tastat les Maria de la casa?

- No.

- Doncs són igual de bones que aquestes i costen la meitat.

- Ah, doncs la veritat és que no les he vist.

- Doncs ja ho saps per la propera vegada... i has vist aquest bacallà?

Hi havia una bacallà sec (o no sabria com dir-n'hi) allà al costat de la caixa (he trobat que el lloc era molt poc apropiat).

- És boníssim, em diu.

- No m'agrada el bacallà, gràcies.

- I has vist les maduixes que maques que les tenim?

- No puc menjar maduixes, em fan al·lèrgia.

- Ostres, una cosa no la veus, l'altra no t'agrada, a l'altra li tens al·lèrgia... (he pensat que tenia raó que sóc una mica aixafaguitarres) què haurem de fer? ...i ha seguit...: també tenim piles i xiclets...

He quedat parada. I la senyora que venia darrera meu a la cua de la caixa, igual: a ella li volia col·locar el lleixiu de la casa. Normalment les caixeres (la majoria són dones) dels supermercats et saluden i et demanen si tens la targeta client, com a molt.

LA BARBÀRIE GENERA BARBÀRIE

És un fet que l'assassinat de Marta del Castillo com, lamentablement, el de tants altres, menors i no menors, no deixa indiferent ningú. I també ho és que la ràbia, la impotència i la frustració sovint porten l'espècie humana a l'odi i la irracionalitat.

Avui he visitat al Facebook un grup anomenat "CADENA PERPETUA A ESTOS 3 HIJOS DE LA GRAN PUTA!!" en referència als tres individus que tot apunta que van acabar amb la vida de la jove. En el moment en què escric aquestes línies hi ha 3.555 comentaris però de ben segur que, si ho aneu a mirar ara, n'hi hauran molts més, perquè se'n publiquen pràcticament a cada minut. He plegat a la tercera o quarta pàgines de comentaris (de 178) perquè se m'estava encomanant l'agressivitat... La imaginació no té límits. Quanta barbàrie!

Sort que només són comentaris...

N'he triat uns quants a l'atzar. Els transcric:

"Menudos hijos de puta!! Tendrian que lapidarlos o colgarlos boca abajo en una piscina y llenarla poco a poco para que sufrieran".

"pagaria por poder encerrarme en una avitacion con estos hijos de puta y partirles el cuello...que los maten!!! niñatos...".

"ke los traigan a mi casa a estos 3 niñatos de mierda!!!!!!!!!!Me romperia las manos rebentandoles la cabeza a ostias!!!!!!!".

"cabrones niñatos de mierda asco dan les tendrian que cortat los huevos".

"lo q tienen q acr es sacarle toda la documentacion pero con to el sufrimiento del mundo,primero arrancandoles las uñas dlos pies,logo cortarlles dedo a dedo asta llegal al num 21,osease el q cuelga,ya veras como cantan,no entiendo como puede abr gente tan bárbara,pos na,a jugar como ellos,q me los dejen a mi...".

"sois la escoria des este pais una caña rajada os metia yo por el kakas ...".

"CADENA PERPETUA? y que mas... una suite en el palace??? y una polla... PENA DE MUERTE YA OSTIA!Que los dejen a cargo de la familia de la chica que mataron friamente y que ellos decidan si han de vivir o morir como perros que son.MUERTE A ELLOS!".

"O MEJOR, QUE LOS CUELGUEN DE LOS HUEVOS HASTA QUE SE LES DESGARREN. Y CUANDO CAIGAN CLAVOS EN EL SUELO LES ESPEREN. PARA QUE LUEGO LOS PISOTEEMOS ".

"cortarle las cabezas a los tres, eso es lo que tendrian que hacer!".

"directamente un tiro en el estomago.... eso si q es lento y doloroso, no con una 9mm, si no con una del 22... ".

"yo conectaba la silla electrica y los metia ahi a los 3 o la ruleta rusa".

"Alfileres debajo de las uñas para esos Infelices!!!!!!!!o mejor aun, castracion con un cable de 500 voltios!!!!!!".

N'hi ha molts més...

SOM COM SALUDEM?

A través de les salutacions dels correus electrònics podem saber coses de qui els escriu. N'hi ha de diversos tipus i, juntament amb les seves traduccions al llenguatge oral, jo les dividiria en tres registres.

Hi ha els Apreciat/apreciada, Estimat o Benvolgut, que tanquen amb unes Salutacions cordials, que jo lligaria amb els que parlant saluden amb un Passi-ho bé, un A Déu siau, un A reveure i un Déu vos guard.

Hi ha els més informals del tipus Bones, Ei o Salut! que lligaria amb els Apa siau, Ep nano! o Què passa?!

I finalment hi ha els més extesos Bon dia/Bona tarda, Hola/ Adéu, que lligaria amb aquests mateixos i hi afegiria els Que vagi bé, Com va tot, Cuida't, Ens veiem, Fins ara...

Depenent de a qui ens estem adreçant i per quin motiu ho fem podem arribar a fer servir tots aquests registres. De fet és inevitable utilitzar-los tots (o gairebé) però hem de saber adequar cadascun d'ells a totes les situacions i als nostres interessos. Segons allò que volem comunicar i el tipus de resposta que esperem del nostre interlocutor haurem de triar un o altre registre. Dic això perquè jo he rebut e-mails de persones totes desconegudes, d'edats i condicions similars (la majoria estudiants) i tots pel mateix concepte (demanant informació) i cadascuna ha fet servir diferents registres. Cadascuna ha rebut un tipus diferent de resposta per part meva. És inevitable.

FILLS, NÉTS I BESNÉTS A PARES, AVIS I BESAVIS

Jo als meus pares sempre els he dit pel nom: Pep i Ioia (Glòria). I als meus avis: iaia i avi.

El meu fill (5 anys) als seus pares ens diu: papa i mama (tot i que el seu pare preferiria: pare i mare), als pares del seu pare: avi i àvia, als meus pares: Pep i Ioia, i als meus avis, els seus besavis: iaia i avi.

El meu pare voldria que la meva germana (2 anys) li digués Pep i la seva mare voldria que li digués mama. Ella, a la seva, els diu: papa i Nuri. Als pares d'ella els diu: avi i àvia, a la mare d'ell, la nostra àvia, li diu: iaia.

LES ALIANCES

Als dinars de feina, els meus companys i jo aconseguim no parlar tota l'estona de feina. Però com que no tenim massa coses en comú els temes de no-feina solen ser força banals. Avui hem parlat de les aliances de casament. Érem sis dones i un home: quatre casats, una que viu en parella, una soltera i una separada. Per a tots els gustos. La soltera i l'ajuntada portaven anells a totes dues mans. Dues de les casades, les aliances. Els altres dos, res. Jo tampoc.
"La guardo a casa, és que em molesta", deia l'un; "jo no sé ni on la tinc", deia l'altra. "Clar, tu no la portes perquè ja no estàs casada", em deien. No, jo no la porto pel mateix motiu que no porto cap altre anell, perquè no m'agrada portar anells, però sobretot perquè no m'agrada la càrrega simbòlica que té una aliança. No m'agrada la seva funció identificadora. Sóc catalana i no porto la bandera penjada al coll, tinc 31 anys i no porto una placa on ho digui, sóc heterosexual i al meu NIF això (encara) no ho posa... Li he de fer saber a algú si estic o no casada? i si portés l'anell sense estar-ho? Si el volgués portar el portaria, estigués o no casada. Clar que si no ho hagués estat mai no el tindria... però ho he estat i el tinc i ara podria portar-lo perfectament, que és ben maco l'anell! "Avui dia portar l'anell de casat no representa un fre per lligar". Això no em preocupa. A mi no m'agrada portar anells.

Uns parlàvem dels anells, altres de les anells. Sempre m'hi trobo i encara no sé quin és l'article correcte...

I hem tornat a parlar de feina.

QUÈEEEEEEESSSSSSS??¿¿??

Aquest matí he seguit una conversa entre dues estudiants universitàries que es dirigien a la Facultat de Lletres:

- Aquest cap de semana l'Alba i jo anem a Viladecans.
- Ah si? Què hi aneu a fer?
- A veure un musical sobre... et sona Romeo y Julieta?
- No.

I SI...?

A classe d'anglès estem repassant el condicional. Hem de preparar una sèrie de redaccions que després haurem de defensar oralment. Tot per demà passat. Avui m'hi he posat i m'he quedat en allò del brainstorming. He fet una llista infinita. Entre les idees, una d'actual: la crisi. L'he relacionat amb el preu dels pisos. El de lloguer, que és el que a mi m'afecta. I si hagués esperat una mica més a llogar casa meva? Els lloguers han baixat des del desembre passat (quan jo m'hi vaig instal·lar) i sembla que la tendència és a que encara ho facin més. Quanta gent no es deu estar fent aquesta mateixa pregunta?! Sobretot els que han comprat un pis o una casa fa uns mesos, fa un any... Però què sabíem? Qui sabia i qui sap quant temps durarà i què passarà amb els preus demà, la setmana que ve, el mes que ve...? Jo no. I em fa ràbia. I deu fer ràbia a molta gent. I si ens haguéssim esperat? Em consolo pensant que potser si m'hagués esperat haurien llogat casa meva a algú altre. I jo volia aquesta. I la tinc. A un preu car pel que es veu que pot acabar essent? Possiblement. Però, què hi farem?

Algú m'explicava avui que, segons un estudi, els nens neixen més intel·ligents com més jove és el pare i com més gran és la mare. Una fòrmula poc fàcil. O una cosa o l'altra, habitualment. Però totes dues alhora? I si jo hagués tingut el meu fill més endavant? El seu pare hauria estat també més gran. I si el seu pare hagués estat més jove? Jo hauria estat més jove també. Difícil combinació en el nostre cas.

I si...? tantíssimes coses...! Podríem fer un repàs de la vida sencera! Si hagués fet, si no hagués fet. Si hagués dit, si no hagués dit. Si hagués pensat, si no hagués pensat... No, no, condicionem el present: i si faig, si no faig? I si dic, si no dic? I si penso, si no penso? Podem condicionar fins desesperar! Però no és d'això que es tracta. Segur que la intenció de la professora d'anglès no era aquesta... I si decidís quines idees utilitzaré per a les redaccions?

...VA DE NENS...

I amb el número u... la millor de les millors:

- Mama, tu què ets?

Gran invitació a reflexionar sobre un mateix!

Deixa't de psicòlegs, psicoanalistes, Jo-Superjo, Ànima-Cos...