Un òs panda amb la panxa plena de joguines presideix l'entrada de casa. Mitja llibreria del menjador l'ocupa una gran exposició de dinosaures de totes les espècies: uns criden, altres caminen o se'ls il·luminen els ulls... L'habitació de l'Andreu sembla un centre de Toys'R'us. La nevera no es veu, pateix una invasió d'imants de tot tipus. Els preferits de l'ordinador són el Club Súper 3, Bob el Manetes, Nesquick...Amb només cinc anys, el meu fill és l'amo de la casa. S'ha anat fent amb la major part dels espais sense que ni me n'hagi adonat. I és que els nens tenen la virtud d'aconseguir el que volen posant cara d'angelet. I és que quan em diu "ets la millor mama que ningú pot tenir" sap que em té a la butxaca, que em pot demanar el que vulgui i que no seré capaç de dir-li que no. Coneix perfectament el poder de les seves armes. Quatre abraçades, un "gràcies mama", una carona i quatre mimitus tenen més poder que cap arma química! L'Andreu ha anat fent ús del seu poder de persuassió i, mica en mica, granet a granet, ha anat guanyant territori.
Però té el detall de crear zones temàtiques. El menjador és dels dinosaures, indiscutiblement, tret d'un petit racó per als instruments (guitarra, bateria i flauta). L'entrada és del panda panxut. A l'habitació té una zona dedicada als contes, una altra als vehicles de tot tipus (des de motos fins a retroexcavadores, passant per scalèxtric, hot wheels, camions...), una altra per als animals de granja, que estan separats dels animals salvatges, hi ha una gran part reservada als vaixells pirates i a totes les bèsties marines imaginables i també s'hi ha fet el raconet de l'artista (amb pissarres, blocs, dacs i plastilina).
Arribats a aquest punt, qui seria capaç d'iniciar una guerra de reconquesta?
1 comentari:
treu-te del cap reconquestar cap espai.
els nens són una mena d'atiles amb cara d'angelet.
el meu (de 10) fa també ocupació pacífica i consentida de qualsevol espai del pis però és que ... son tan angelets! :)
Publica un comentari a l'entrada