Demà tenim dinar familiar dels Balsalobre i Valsalobre (aquest tema potser el tractaré un altre dia). L'excusa és que ens hem de repartir els "paperets de Nadal". Es tracta que cadascú (dels 8 adults) escrigui en un paperet el/s regal/s que li agradaria rebre tenint en compte que hi ha un pressupost limitat. Ens repartim els paperets i a cadascun de nosaltres li toca el d'algú altre a qui li haurem de fer el regal sense comentar-ho a ningú. No és pas que després fem un joc per endevinar qui ens ha fet el regal, de manera que no sé ben bé quina és la finalitat d'amagar-nos... El que està clar és que l'objectiu és que tots ens gastem el mateix, ni més ni menys, i que l'encertem amb el regal. Som una família molt pragmàtica...La llista cada any és més curta, perquè el pressupost assignat no augmenta i en canvi sí que ho fan els preus de les coses, de manera que si fa uns anys podíem rebre un parell o tres de regals cadascú, ara la cosa s'ha reduit a un de sol, i així el ritual de donar/rebre/desembolicar/agraïr/etc. s'ha escurçat considerablement. Sortosament ara, des de fa pocs anys, hi ha nens petits a la família, o sigui que en certa manera hem recuperat la màgia del Nadal. Els grans continuem amb la fredor de sempre però per als petits no hi ha ni paperets, ni llistes, ni límit pressupostari.
Tenim encara una altra peculiaritat els Balsalobre/Valsalobre. La data per donar-nos els regals va sempre en funció dels nens, i més concretament del meu. Canvia cada any. L'Andreu és a casa per Reis un any i per Nadal el següent. Aquest any ho hem avançat tot, perquè hi serà per Nadal. Després, per Reis, els nens encara rebran algun altre regal. Els adults ja no.
2 comentaris:
el més important és donar caliu a aquestes festes i, si hi ha nens, lo important passa a ser imprescindible.
La il·lusió dels nens és el millor regal pels adults (eiii, això és barat, eh??)
Publica un comentari a l'entrada