Una companya de ioga va preguntar ahir al nostre iogui si era de Girona. Ell va respondre: "no, sóc de Palamós, per què ho preguntes?". "Perquè es nota", va dir ella. Es va explicar. Considerava que en David no és tan tancat com la resta de la gent que ha conegut a Girona. En David no és precisament l' "alegria de la huerta" però ella, que és de Barcelona, s'ha relacionat amb ben pocs gironins des que viu i treballa a la ciutat -ja fa un temps considerable- i s'ha sorprès que amb ell el tracte li resulti fàcil. No és la primera vegada que ho sento i és que els gironins tenen certa fama de tancats. I dic tenen perquè, tot i haver nascut a Girona, almenys en aquest aspecte, jo no em sento gens d'aquí. De fet a mi m'ha passat una cosa semblant al que explicava aquella noia. He viscut deu anys en una ciutat més petita, a només 36 quilòmetres de Girona, i m'he relacionat amb moltíssima més gent allà en aquest temps que no pas en els 18 anys anteriors que havia viscut a Girona. I ara que en fa quatre que he tornat, em continua passant el mateix. No sé què ho fa que costa moltíssim conèixer la gent aquí.
En David és de Palamós, de ben a prop de Girona, però es nota que no és de Girona. Jo vaig viure deu anys a Figueres i podria dir que em sento més d'allà que no pas d'aquí. I només gràcies a l'actitud de la gent d'allà. Menys tancada, més afable, més senzilla... Potser a mi també se'm nota.
La veritat és que em sento com forània en aquesta ciutat que m'ha vist néixer. M'hi sento estranya. Fa un temps havia pensat que potser la culpa que no em relacionés amb gent aquí era meva. Que potser per algun motiu que desconeixia no congeniava amb la gent. Però llavors, com és que a pocs quilòmetres d'aquí, m'he relacionat amb tanta facilitat i tan senzillament? No, no, la culpa no és meva. I ho corroboro dia rere dia des que he tornat a la meva ciutat. No cal venir de Barcelona per adonar-se'n.
Tenia l'esperança que, amb el creixement de la població, amb la vinguda d'estudiants i altra gent de fora, els gironins s'anirien obrint. Però no. Jo no veig obertura per enlloc.
Parlo en general, de gent n'hi ha de molta mena a tot arreu, per sort! Però en general penso que la postura dels gironins continua i que, tristament continuarà essent, de tancament.
1 comentari:
Potser tens raó. Jo fa molts anys que hi visc però no m'hi considero ja que sóc de poble petit i vaig néixer a Olot. Allà la gent és molt oberta i a Girona hi ha molts cercles que és difícil entrar-hi. Penso però, que un mateix ha d'anar obrint-se pas i una mica d'aquí i d'allà vas fent coneixences. Hi visc per feina i per les facilitats que ofereix com a ciutat ( petita) . No sé si els gironins canviaran mai!
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada