CLIENTS MISTERIOSOS

Fa uns dies vaig apuntar-me a fer de clienta misteriosa a través d'un web que en recluta a nivell internacional. Em picava la curiositat. A més he de confessar que jo m'apunto al que sigui, mentre no comporti massa complicacions. Això semblava ben senzill. Total es tractava de donar-los quatre detalls sobre mi i, el més important, especificar a quina zona podia dedicar-me a anar de botigues i comprar coses. De seguida m'havia convertit en una clienta misteriosa. Sonava bé i tot.

Segons la informació del web, rebria sobre 10€ per anar a una botiga a fer un encàrrec que em donarien per telèfon. Em donaven un marge de temps raonable per poder complir amb l'encàrrec i no hi havia horaris estrictes. Només havia de poder anar a la botiga i fer el que em diguessin.

Se suposa que hi ha empreses que contracten aquest servei amb l'objectiu de controlar que els seus treballadors compleixen amb la filosofia que els han inculcat. L'intermediari, via web, contacta amb els seus clients misteriosos de la zona i els encarrega la feina.

La mateixa tarda vaig rebre una trucada. Em van mig explicar l'encàrrec i em van dir que m'enviarien les instruccions precises via mail. Total havia d'anar a una botiga que hi ha ben a prop de casa i comprar unes sabates per retornar-les al cap d'una estona i esperar que em tornessin els diners. M'asseguraven que me'ls tornarien a través d'una clàusula de les obligacions de l'empresa, a la qual pertanyia la botiga.

En fi, vaig obrir el correu i vaig descarregar les instruccions. Mare meva!! No les vaig acabar de llegir. Pretenien que els fes una inspecció en tota regla, per 10€! Que no eren 10! A la descripció de l'encàrrec quedava clar que, per ser el primer serien 7, i que després la cosa aniria augmentant.

Des de l'entrada a l'establiment calia observar tots els detalls: la neteja, la quantitat de miralls que hi havia, quants clients, quants treballadors, què feien, quant trigaven a fer-ho, quina actitud hi posaven... Després calia inspeccionar les etiquetes de tots els articles per comprovar que estiguessin penjades segons la descripció del que l'empresa entén com a correctament, i calia mirar si als taulells hi havia fulletons sobre unes promocions concretes. Mentrestant calia estar comptant el temps que trigaven a atendre'm. Quan ho fessin no els podia dir el meu número de peu sinó vacil·lar per forçar que em medissin el peu! No m'ho han fet mai això! Havia de dubtar entre diferents sabates, aprofitar per despistar i mirar la roba que tenien penjada, anar al vestidor (per inspeccionar-lo, clar), tornar, analitzar exhaustivament el/la dependent/a recordant què és el que entén l'empresa per actitud correcta, vestuari adient, etc. Finalment havia de comprar unes sabates, fer una fotografia del tiquet de compra, tornar al cap de mitja hora a la botiga, tornar les sabates amb l'excusa que no em convencien i discutir-me perquè em retornessin els diners. Segons política de l'empresa, només ho feien si el client insistia!

Després de tot això, suposant que hagués aconseguit que em tornessin els diners sense haver hagut d'ensenyar el paper de les normes de l'empresa, calia omplir un informe, penjar la foto i respondre un qüestionari detallat que m'havia de fer arribar l'intermediari de tot aquest sarau. Aquí vaig parar de llegir. Segurament encara hi havia més passos.

Els qui treballin en una botiga podran detectar els clients misteriosos d'una hora lluny, segur, perquè si han de complir fil per randa amb l'encàrrec, deuran portar lupa i almenys s'estaran a l'establiment tres quarts d'hora! I els clients misteriosos, si n'hi ha, pobres! No se m'acut res més per dir-los.