30/5/08

INICI

Avui m'he decidit a crear el meu propi bloc. No sóc especialista en aquestes coses ni he visitat gaires blogs per poder saber tots els tipus de comentaris que hi fa la gent que els crea, però sé amb quina intenció l'he creat jo, i això és el que compta per a mi i ara. Pot semblar egoïsta i no em sap greu, però he creat aquest blog com a teràpia. Autoteràpia. A mi m'agrada molt escriure i alhora tinc una necessitat imperiosa d'expressar les coses que em passen, les coses que sento, les que m'afecten... Fins ara les he anat plasmant en papers que sempre acaben guardats en un calaix, i he pensat, pobres! quina mala fi! Ni jo mateixa no me'ls tornaré a mirar mai més! I què? Clar, tampoc no passa res. Però ja que m'hi poso... deixem-les sortir a la llum aquestes coses que em passen! No hi perdo res. És possible que no li interessin a ningú les coses que em passen! I què? A qui li vingui de gust que se les llegeixi i, si vol, les comenti, i a qui no, doncs no. Tan senzill com això. Potser a algú li passen coses semblants i les podem compartir! I si no, doncs tampoc passa res. Jo contenta de donar sortida a les meves dues inquietuds/necessitats... escriure i expressar-me. Què millor? He de confessar que m'han donat una empenteta... el meu ex-marit (quina paraula més lletja) és qui m'ha animat a crear el meu propi blog. No sé quant durarà aquesta meva nova experiència perquè sóc especialista en començar un munt de coses i deixar-les a mitges, però la voluntat de continuitat hi és. Veurem què en surt de tot això...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Enhorabona per la decisió! Et seguiré la pista a través del bloc. T'apunto des del meu ara mateix.