7/7/10

A LES TARDES, PISCINA

Com cada any per aquesta època torno a anar cada dia a la piscina. Hi vaig al migdia sortint de la feina. La pitjor hora pel sol però la més tranquil·la. A les 15h tothom és a dinar, trobes gandules lliures i els carrils no estan massa atapeïts, de manera que pots nedar amb comoditat. Tinc el temps just per fer quatre piscines ja que a les 16h s'acaba la tranquil·litat. Desembarquen a la gespa famílies senceres que tornen de fer un menú al bar -perquè no és permès fer pícnic que si no... S'ha instaurat l'estil platja a la piscina: entre 2 i 3 generacions d'una mateixa família paguen l'entrada de bon matí i no hi ha qui els mogui de les instal·lacions fins que marxa el sol. Mentre els més petits es banyen, la resta s'estarrassa a qualsevol ombra o es rosteixen al sol i passen conversa. No pots evitar sentir les converses dels altres. N'hi ha de ben interessants. N'hi ha que no ho són tant. En una setmana pots fer un estudi sociològic acurat de la gent que va a la piscina.
Ahir per exemple vaig ser testimoni de la conversa entre una parella que s'ha conegut fa ben poc. Es van estirar a l'ombra. Parlaven de btt, cosa que sembla que és el motor de la recent unió entre ells. Ell va fer una migdiada de més d'un quart d'hora, temps durant el qual ella no sabia on mirar ni què fer. Quan es va despertar es va excusar. La conversa va prendre un altre caire. A ella no li havia agradat que ell s'adormís. Comprensible.
Avui no he pogut evitar riure amb la conversa dels veïns del costat. Una mare i una tieta que portaven dos nens. Un de seu i un amic. La mare posava crema de protecció solar al seu fill, que devia tenir entre sis i set anys. L'amic ha comentat que el factor de protecció 15 és massa baix, que la seva mare n'hi posa de 50. La mare de l'altre li ha preguntat amb to burleta si ja n'hi havia posat la seva mare. "Sí, la setmana passada", ha respost ell amb total naturalitat, i ha afegit "ja en tinc prou perquè dura 50 dies". La mare i la tia s'han posat a riure i jo també. I quan els nens han anat a banyar-se -l'amic sense crema- s'han posat a criticar la mare de l'espavilat. M'ha sobtat que la mare repetia tota l'estona una frase: "yo creo que algo". Era com una frase crossa. La deixava anar al final de cada conversa. No he acabat d'entendre'n el significat.
Hi ha mares molt soles a la piscina. Es veu que van allà perquè el nen estigui entretingut i no passi calor, però que per si elles fos serien a qualsevol altre lloc, a poder ser acompanyades. Hi ha pares que proven de recuperar en una tarda el temps que no dediquen als seus fills en tot l'any. Hi ha famílies que no es parlen durant hores. No creuen ni un mot. Hi ha gent totalment sola. N'hi ha que fan les 20 piscines diàries i marxen. N'hi ha que llegeixen llibres sencers estirats a les gandules. Per cert, ben incòmodes. No sé com poden estar-se al sol estirats en aquella cosa i a més sostenir un llibre entre les mans. No crec que sàpiguen ben bé què llegeixen. Per llegir cal pau. I d'això n'hi ha poc a la piscina a partir de les 16h...

2 comentaris:

òscar ha dit...

La piscina a certes hores ofereix tantes històries com el metro a certes hores.

Al metro, per això, l'aire condicionat et refresca segurament més que l'aigua starlux de la piscina.

nadeia ha dit...

Al metro hi ha més varietat de personatges i de converses. Però d'això no en gastem aquí ;)