El meu perruquer diu que no menja fruita perquè li fa mandra pelar-la. Li he dit que hi ha molta fruita que es pot menjar amb pela i que, de fet, és la part més nutritiva de moltes fruites. No l'he convençut.
Es poden encetar les converses més trivials en una perruqueria.
La senyora que es tenyia les arrels al meu costat s'ha sumat al debat. Tant ella com jo tallem a trossets la fruita als nostres fills. El meu perruquer li demana a la seva dona si li pot fer, demanda a la que ella respon amb un contundent "que no tens mans tu o què?". A tot això hem anat a parar a les gambes. Jo fa poquets anys que pelo gambes. Sempre me les havia pelat la meva àvia i em va costar molt posar-m'hi. Això sí, ho faig amb forquilla i ganivet. També menjo el plàtan amb forquilla i ganivet. I el kiwi. I el meló. I la síndria. Aquí hem arribat a un punt d'encontre el meu perruquer i jo. No es tracta de mandra a pelar les fruites o les gambes sinó a embrutar-nos les mans. Quan peles una taronja se't fica allò blanc entre les ungles i l'olor sembla que no ha de marxar mai per més que et rentis les mans. Jo no en menjo de taronges si no és en suc. Les pomes no les pelo. Les peres, tampoc. Menjo cireres. De petita les meves amigues em miraven estranyades perquè menjava magrana. És de bon fer la magrana. De raïm només en menjo per Cap d'Any, perquè l'he de pelar i desgranar, si no no me'l menjo.
I hem tornat a les gambes. La senyora de les arrels ha explicat que les fa flamejades en conyac. Primer les descongela a la nevera, després les sala durant unes hores i després incendia mitja cuina. Però diu que li queden boníssimes. El meu perruquer les descongela en capes de sal gruixuda i després les fa a la planxa. Tots dos les compren congelades al Mercadona. A 13 o 14 euros els dos quilos. Jo no n'he cuinat mai de gambes a casa. Ni sardines. Ni brunyols. Ni res que suposi haver de ventilar la casa durant dies.
A través de les converses més trivials, de perruqueria, pots descobrir que tens les manies més tontes. I t'estalvies de mirar l'Hola o el Lecturas de fa un segle.
5 comentaris:
A mi el metge em va dir que havia de menjar dues peces de fruita al dia. Ja ho faig, sobretot, quan arriba el temps de les cireres i les maduixetes de bosc, sinó, em decanto per les nous, les ametlles o les avellanes. Del pais, això si, res de Califòrnia o Turquia.
Manies per a tots els gustos! Jo en conec un que no menja sopa perquè li sembla absurd haver d'anar carretejant el líquid calent del plat a la boca amb una cullera. Estem liretes... ;-)
jo, en canvi, conec un pare, que és molt culé, que li agrada molt fer tot tipus de potineig a la cuina. Tant et pot fer unes croquetes, com uns bunyols, galetes,... Tampoc és que li surti ..., be ja ens entanem. De fet, quan em vingui amb alló de: perico que vola perico a la casola, o a segunda a segunda,.. jo li diré que deixi aixó de fer birgueries. Que la cuina pels cuiners!!
Aixó si, em sembla que no li podré dir a la perruqueria. Állí no ens hi trobem mai. Potser va a un altre lloc. O no!
Jo maduixetes no Albert, però les cireres em tornen boja. I les nous també. Les de Califòrnia no estan malament... ;)
Anna, sempre se la pot beure la sopa. Jo ho faig. Caldo només(si hi ha pasta és de mal fer). En un bol i anar marxant!
Molt bones les croquetes del pare culé, Joan. I els bunyols. Les galetes encara no les he tastat! A la perruqueria segur que no, però si passes pel pati de l'escola segur que hi és i li pots dir... s'hi passa estones llargues! Ara que jo penso que no hauria de deixar de fer-ho...
Com he rigut, nena! Jo també hi vull afegir les meves manies :). Pelar les gambes amb forquilla i ganivet? Ui, el primer i últim cop que ho vaig fer, vaig aconseguir encara no sé com, un efecte "catapulta" i encara busco la meva gamba. Des d'aquell dia vaig refermar la meva convicció que o peles les gambes amb els dits, o no tenen el mateix gust. Bàsicament, perquè si no, no me les menjo.
Publica un comentari a l'entrada