Avui al Mercadona hi havia un caixer nou. Bé, nou per a mi, que hi vaig molt de tant en tant perquè no em cau a prop de casa. Jo crec que era a la caixa de manera accidental, fins i tot diria que és accidental el fet que treballi al Mercadona. He pensat que en un supermercat el seu talent estava desaprofitat.Just després de passar pel lector la caixa de galetes Maria Dorada que he comprat em diu:
- Has tastat les Maria de la casa?
- No.
- Doncs són igual de bones que aquestes i costen la meitat.
- Ah, doncs la veritat és que no les he vist.
- Doncs ja ho saps per la propera vegada... i has vist aquest bacallà?
Hi havia una bacallà sec (o no sabria com dir-n'hi) allà al costat de la caixa (he trobat que el lloc era molt poc apropiat).
- És boníssim, em diu.
- No m'agrada el bacallà, gràcies.
- I has vist les maduixes que maques que les tenim?
- No puc menjar maduixes, em fan al·lèrgia.
- Ostres, una cosa no la veus, l'altra no t'agrada, a l'altra li tens al·lèrgia... (he pensat que tenia raó que sóc una mica aixafaguitarres) què haurem de fer? ...i ha seguit...: també tenim piles i xiclets...
He quedat parada. I la senyora que venia darrera meu a la cua de la caixa, igual: a ella li volia col·locar el lleixiu de la casa. Normalment les caixeres (la majoria són dones) dels supermercats et saluden i et demanen si tens la targeta client, com a molt.
1 comentari:
Però si és el somni de qualsevol director de Mercadona!!! De fet, també el somni de qualsevol director de caixa d'estalvis, o de... ara es tracta de vendre!! El que sigui! Tant se val si ho utilitzaràs o no, si et dóna al·lèrgia o no, l'important és el que t'estalviaràs consumint allò!! Que sinó no sortirem de la crisi!
Publica un comentari a l'entrada